Aportació a l’estupidesa universal

Quan li van explicar en què consistia la bomba de neutrons, el castís engegà una interjecció significativa: “neutrons!”. Tothom va riure. D’això deu fer uns tres anys.

Ara el president Reagan ha tornat a parlar de la bomba, i ja podeu fer-hi broma, que no em fa cap gràcia. El president Carter abandonà el projecte el 1978, i una de les primeres coses que sabem de Reagan és que –també en aquest punt– vol contradir Carter. En aquests moments al secretariat de Defensa dels Estats Units hi ha un home “armamentista”, el senyor Weinberger; Weinberger és un cognom alemany, que significa “vinyataire”, ofici tradicionalment pacífic, però sempre hi ha el risc que el vi pugi al cap.

Permeteu-me recordar que la bomba de neutrons és d’un singularíssim refinament. És capaç de destruir exèrcits i poblacions senceres, però al mateix temps deixa intactes els edificis i els objectes materials. Que d’aquesta bomba se’n digui per part dels tècnics militars una “bomba neta” demostra a quin punt d’aberració s’ha arribat. L’alta temperatura i l’onada expansiva són els factors que, en les bombes conegudes fins ara, provocaven les destruccions materials; la bomba de neutrons permet de reduir aquests efectes, perquè ha augmentat enormement la seva potència radioactiva. Feta explotar a bona altura, doncs, l’escalfor i l’onada no arriben a l’objectiu, però sí les radiacions; qualsevol persona és paralitzada, i mor abans de dos dies… dins un refugi atòmic que no ha sofert ni una esquerda.

Els republicans dels Estats Units afirmen que ha arribat l’hora de “desplegar la bomba de neutrons a Europa”, que és l’escenari “ideal” per a aquest tipus d’invent. I tenen tota la raó: a Europa hi ha una gran concentració humana i una gran concentració artística. Seria “malaguanyada” si es fes servir damunt els immensos camps dels Estats Units o de Rússia, on només hi ha una granja de tant en tant. La previsió és llançar-la sobre l’Europa occidental en el cas que l’envaeixin els tancs dels països comunistes. Seria esplèndid: s’acabaria la guerra, s’acabarien els europeus, i com que els efectes de la radiació només duren poques hores, el mateix Reagan podria venir immediatament a supervisar el perfecte estat de la Torre Eiffel, l’Òpera de Viena, el Coliseu de Roma i el camp del Barça. Aquesta bomba suposa la creació automàtica del Gran Museu d’Europa.

Jo no sé si el projecte continuarà endavant, ni si algun dia serà llançada una bomba d’aquesta mena. Només sé que, de moment, l’Administració Reagan ha reduït les inversions del programa social a favor del programa bèl·lic, que França també estudia la bomba de neutrons, que els països del Pacte de Varsòvia estan hipotecats per les despeses militars, que els qui fan l’immens negoci de l’armament arruïnen mitja humanitat pacífica, ignorant i afamada, i que la protesta aïllada i esporàdica davant d’una estupidesa tan poderosament organitzada no és altra cosa, probablement, que una altra i petita estupidesa.