Moció aprovada

La Constitució espanyola del 1978, actualment vigent, diu en el paràgraf segon del seu article tercer:

“Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”.

Per tant, la llengua catalana és oficial a la Comunitat Autònoma catalana i no pot quedar discriminada en cap dels seus usos; altrament no seria oficial, ans seria parcialment oficial a Catalunya.

Així comença la moció que la coalició CiU de l’ajuntament del Masnou presentà el 24 d’abril al Ple municipal. Una moció oportuna perquè un decret publicat al BOE el 14 de maig del 1979 que regula l’ús de les llengües pròpies en les actuacions de les Corporacions establia que es redactarien en llengua castellana tota classe d’escrits dirigits a autoritats i organismes estatals. Algú interpretà que també era obligat el castellà en les comunicacions dins les Comunitats Autònomes, però cal tenir present que l’article corresponent d’aquell decret fou automàticament derogat, a Catalunya, per una llei de rang superior com és la llei orgànica de l’Estatut, que entrà en vigor l’onze de gener del 1980, que declara que el català és l’idioma oficial a Catalunya, com ho és el castellà a tot l’Estat.

Aniria contra l’article 3r.2. de l’Estatut obligar cap ciutadà de Catalunya, i menys els qui els representen per elecció democràtica, a dirigir-se a les autoritats de l’Estat residents en el territori autònom només en llengua castellana, ja que aleshores el català no seria oficial; el castellà es podria usar sempre i a tots nivells, i el català no.

Cap llei futura de rang inferior a una d’orgànica de la categoria de la de l’Estatut de Catalunya –que necessità l’aprovació del Congrés espanyol per majoria absoluta i també de la seva Comunitat per referèndum– no pot anar en contra de cap de les parts d’un Estatut que l’Estat espanyol, segons l’article 147.1 de la Constitució, reconeix i empara com a part integrant del seu ordenament jurídic.

En conseqüència, la moció esmentada deia: “Que d’ara endavant l’Ajuntament del Masnou pugui fer les seves comunicacions, notificacions i en general tota classe d’escrits dirigits a les autoritats i organismes estatals, localitzats a Catalunya, també en català. Fent constar que l’ús d’aquest dret no implica l’obligació de fer la traducció dels escrits al castellà, ja que aleshores l’oficialitat del català quedaria minvada”.

La moció fou aprovada en el Ple del 29 d’abril del 1981.

L’argumentació legal concreta per a la defensa, en aquest cas pràctic, de la llengua catalana és a l’abast, suposo, de tots els ajuntaments i organismes catalans interessats; si algú no ho veu clar, estic segur que l’Ajuntament del Masnou podrà informar-lo.