Tres en línia

Bar­ce­lona és la seu aquesta set­mana d’un congrés inter­na­ci­o­nal sobre jocs d’apos­tes i legis­la­ci­ons del sec­tor. No és menor, doncs, en la pri­mera edició de les cinc con­trac­ta­des de l’ICE (sigles en anglès d’Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Casi­nos) dei­xarà 300 mili­ons de negoci i situa la mos­tra cap­tada a Lon­dres entre les qua­tre més impor­tants de Fira de Bar­ce­lona, al dar­rere d’Ali­men­ta­ria, el MWC i l’audi­o­vi­sual ISE. El saló de joc inclou pro­fes­si­o­nals i empre­ses que hi inter­can­vien experiències, nor­ma­ti­ves i mane­res que les res­pec­ti­ves soci­e­tats ava­lin les apos­tes, amb la clara vocació d’expan­dir el mer­cat cap a Lla­ti­noamèrica, per exem­ple. L’ICE vol dis­creció per no gene­rar debat, els res­pon­sa­bles de l’orga­nit­zació Cla­rion Gaming opten pel sigil, la Bar­ce­lona del turisme de nego­cis ingressa i mira cap a l’altra banda. El govern de Pere Ara­gonès va arru­far el nas el 2023 en saber-se que la Fira havia assu­mit el saló, i els res­pon­sa­bles actu­als de salut pública recor­den que la des­pesa per trac­tar addic­ci­ons al joc no para de créixer. Però han estat dis­crets. A un parell de quilòmetres de la Fira hi ha l’hos­pi­tal de Bell­vitge, que té el grup mèdic líder en addic­ci­ons de la sani­tat cata­lana. El síndic de greu­ges de Bar­ce­lona s’hi va opo­sar, però la Fira i l’Ajun­ta­ment d’Ada Colau hi van donar llum verd. Aquest hivern estan gai­rebé enllaçats en rat­lla els tres salons o en línia, ja que el tec­nològic ISE que es va esgar­ra­par a Ams­ter­dam i no ha parat de créixer és al febrer i el MWC, el buc insígnia d’aquesta estratègia, al març. La qüestió és si el model de crei­xe­ment i negoci té límit o només en valo­rem els ingres­sos. Tanta polèmica i con­tra­dic­ci­ons de polítics que hi esta­ven en con­tra i després els pro­mo­vien... L’actual saló nor­ma­litza les con­duc­tes addic­ti­ves i blan­queja les apos­tes com a palanca social. Hem assu­mit que una part o tots els bene­fi­cis del joc públic es des­ti­nin a fins soci­als, per no par­lar de la tra­dició de les lote­ries nada­len­ques... Però són real­ment eines de finançament d’ajuts soci­als o ren­ta­des de consciències?