El desert

Miro el docu­men­tal Infil­trats, que aborda el cas de qua­tre agents de la Policía Naci­o­nal des­co­berts d’haver-se infil­trat en movi­ments inde­pen­den­tis­tes i soci­als dels Països Cata­lans. Agafo aire. Penso en la nar­ració “Los dos reyes y los dos labe­rin­tos” de Bor­ges. En aquest relat el rei de Babilònia “tanca” el rei d’Aràbia en un labe­rint inex­pug­na­ble. És, però, un labe­rint que “no té murs, ni esca­les, ni por­tes”. Aquest labe­rint obert als qua­tre vents és el desert, una presó expan­dida, per­fecta, letal, i la més cínica perquè simula l’espe­rança.

En l’escala de des­trucció ofi­cial d’una per­sona, hi tro­bem aquest “desert” obert i fal­sa­ment espe­rançat d’un poli­cia que vela la seva iden­ti­tat i la seva funció, i que per Raó d’Estat entra al nucli més sagrat de l’ésser: l’amor. I fa creure a la seva víctima que l’estima. Estem par­lant d’una violència ins­ti­tu­ci­o­nal devas­ta­dora, que inclou frau emo­ci­o­nal, mani­pu­lació, abús sexual, pro­me­ses per­ver­ti­des, pros­ti­tució, engany moral, espi­o­natge, delació, cosi­fi­cació, agressió psi­co­a­fec­tiva...

El govern de la Gene­ra­li­tat ha fet públic que aques­tes ope­ra­ci­ons poli­ci­als “s’adeqüen al marc nor­ma­tiu vigent”. En la mateixa línia actua la fis­cal per dema­nar que s’arxivi la que­re­lla con­tra Maria Isern Tor­res, la poli­cia que durant tres anys va esta­far amo­ro­sa­ment l’acti­vista Òscar Cam­pos, fent-li creure que com­par­tien un pre­sent i un pro­jecte de futur. A aques­tes auto­ri­tats els importa un rave l’adver­ti­ment de Mon­tes­quieu: “Un acte no és just pel fet de ser llei. És exac­ta­ment a l’inrevés: ha de ser llei perquè és just.”

Escol­tar el tes­ti­moni d’Òscar Cam­pos resulta estre­mi­dor. És sen­tir què sig­ni­fica que­dar aban­do­nat al cen­tre d’un desert tartàric, on la per­sona, quan ja des­co­breix la seva per­dició cen­tral, veu com davant seu s’alcen dos mirat­ges: el de la raci­o­na­li­tat (reco­nec que allò era un engany abso­lut) i el de les emo­ci­ons inex­tin­gi­bles (però pot­ser vam esti­mar-nos).

Hi ha Estats i éssers que no només són dolents. Són malig­nes.