Opinió

Tribuna

Un estat sòlid?, un president inconsistent

“El trencament de la societat americana entre els més formats i amb millor nivell de vida, a les costes de l’Atlàntic i el Pacífic, i els que han patit les conseqüències de la globalització, el Midwest i el sud, el “urbanites” i els “rurals”, és gran

La par­ti­ci­pació en la riquesa mun­dial dels EUA s’ha man­tin­gut en el 26% des del 1990, és un 30% més gran que la suma de les eco­no­mies d’Àfrica, l’Amèrica Lla­tina, l’Ori­ent Mitjà i el sud i el sud-est d’Àsia. El con­trol mun­dial dels EUA en els àmbits de l’ener­gia, les finan­ces i els mer­cats ha aug­men­tat en els últims 20 anys. La pro­duc­ti­vi­tat euro­pea ha per­dut un 13% en relació amb els EUA des del 2000. La riquesa per habi­tant ha cres­cut als EUA i ha decres­cut a la UE. És un 48% supe­rior a la de la UE el 2024. La pobresa ha pas­sat del 26% el 1967 al 10% el 2023, però és més alta que a la UE i el nivell de cri­mi­na­li­tat i violència és de qua­tre a cinc vega­des supe­rior. El dòlar suposa el 60% de les reser­ves dels bancs cen­trals del món, s’ha reduït des del 68% el 2004, però és igual al 1995. El 70% del comerç mun­dial es fa en dòlars. La pro­ducció de petroli dels EUA és supe­rior a la de Rússia i l’Aràbia Sau­dita. L’ener­gia és entre un 50% i un 70% més barata que a la UE. El deute és el 255% del seu PIB, però el de la Xina és del 300%.

La població d’entre 25 i 49 anys, població que tre­ba­lla, aug­menta als EUA per una immi­gració d’un milió de per­so­nes a l’any. Al final del segle XXI la població en aquest seg­ment d’edat es reduirà a la Xina en un 74%. La població no enve­lleix als EUA per la immi­gració. Els EUA tenen un atur del 4%; la UE, del 9%, i el G-20, del 7%. La població obrera dels EUA tre­ba­lla un 25% més, mesu­rat en hores, que la de la UE. La cre­ació de nous nego­cis als EUA és de dos a tres cops més gran que a la UE, el Japó o Rússia. L’estruc­tura fede­ral de l’estat és un avan­tatge nota­ble per fle­xi­bi­li­tat i pro­xi­mi­tat de l’admi­nis­tració a la ciu­ta­da­nia. Les expor­ta­ci­ons dels EUA són un 11%, quan al món són del 30% de mit­jana. És un estat autònom que neces­sita menys dels altres… La seva situ­ació geogràfica entre dos mars és mili­tar­ment inex­pug­na­ble, no ha patit mai inva­si­ons d’altres estats…

Aquesta situ­ació és para­digmàtica si es com­para amb la Xina, model con­trari en quasi tots els sen­tits… La pla­ni­fi­cació de l’eco­no­mia xinesa i el con­trol d’aquesta eco­no­mia per l’estat per­met visu­a­lit­zar a mitjà ter­mini una crisi. La palanca dels sub­si­dis, i la direcció directa en les grans empre­ses esta­tals en sec­tors con­crets iden­ti­fi­cats com a pri­o­ri­ta­ris, pro­du­ei­xen bos­ses d’inno­vació en un mar d’ine­ficàcia en què l’únic avan­tatge és la dimensió, no l’eficiència. En la cons­trucció i l’habi­tatge, la Xina hi ha mal­ba­ra­tat 18.000 B$. Paral·lela­ment, ha deci­dit acon­se­guir el lide­ratge en ener­gies reno­va­bles i el cotxe elèctric, 3% del PIB xinès, on s’han inver­tit 230.000M$ de diner públic des del 2009, recur­sos que s’han dre­nat de la millora de la població, que viu en l’àmbit rural, més de 300M de per­so­nes amb baix nivell d’edu­cació. L’excés de regu­lació ha reduït molt l’empre­ne­do­ria, les start-ups han pas­sat a ser només 1.300 el 2023.

En aques­tes cir­cumstàncies, “anem objec­ti­va­ment bé i els nos­tres com­pe­ti­dors van pit­jor”, als EUA la con­fiança en el govern ha pas­sat del 40% el 2000, al 20% el 2024. És una para­doxa. El tren­ca­ment de la soci­e­tat ame­ri­cana entre els més for­mats i amb millor nivell de vida, a les cos­tes de l’Atlàntic i el Pacífic, i els que han patit les con­seqüències de la glo­ba­lit­zació, el Midwest i el sud, els “urba­ni­tes” i els “rurals”, és gran. Ve de lluny, la guerra de secessió el 1860 va ser l’explosió del con­flicte que Lin­coln va resol­dre per la victòria del nord sobre el sud, no per la inte­gració d’ambdós bàndols en un nou estat. La gent que va envair el Capi­toli por­tava ban­de­res con­fe­de­ra­des… És això el que ha por­tat Trump a la pre­sidència, que, com qual­se­vol popu­lista, ha promès arre­glar-ho tot en un dir ai? La imatge d’un pre­si­dent en un estadi amb un munt d’expe­di­ents, que signa llançant al públic el reto­la­dor amb què ha sig­nat, és un acu­dit que fa la joia d’uns ciu­ta­dans “rurals” des­proveïts de cri­teri. És un gest propi de Maduro… Els més rics i pode­ro­sos s’han unit a Trump per interès. La fusió dels “rurals” i els mili­o­na­ris és la feblesa dels repu­bli­cans, que recol­zen a Trump, el pro­tec­ci­o­nisme per uns i la glo­ba­lit­zació pels altres. Mal­grat la seva bana­li­tat, és pos­si­ble que els EUA se’n sur­tin sense gai­res danys de la seva pre­sidència… qui recorda què va fer Trump a la pri­mera?

 

El pre­si­dent Roo­se­velt als anys de la gran depressió,1929, va dir “s’ha de par­lar suau­ment i por­tar un pal gros a les mans” diplomàcia i força en aquest ordre. Molts pro­ble­mes dels EUA venen de fer el con­trari, par­lar i fer poc, d’aquí ve el pro­blema. En lloc d’era­di­car-lo, es deixa créixer i després s’ha de resol­dre amb més difi­cul­tat. La pri­mera i segona guer­res mun­di­als, Corea, Viet­nam, les Guer­res del Golf, i ara Pales­tina i Ucraïna… són tots exem­ples del mateix error. És el que Trump vol arre­glar per “fer Amèrica gran altra vegada”. Veu­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia