Impossible

Lluís Soler s’ha empeltat del text d’Erri de Luca, i el representa a la Sala Atrium a l’Eixample barceloní, fent com si fos a les Dolomites o a la presó. Aquests són els àmbits per on circula la trama d’aquest Impossible, fet teatre per Ramon Simó, i amb Bernat Quintana, el jutge que interroga el personatge de Lluís Soler, que renega del seu advocat d’ofici, que interpreta Guillem Albasanz. S’investiga una mort accidental o un assassinat? El vell revolucionari ha fet caure l’antic company d’organització, que els havia traït per salvar la pell, intencionadament, o només es van creuar en un sender?

Erri de Luca coneix bé la muntanya, la presó i la justícia per la seva implicació amb Lotta Continua, i té una gran capacitat per retratar la natura humana. I aquí gaudireu del combat dialèctic entre acusat i jutge, i d’un Lluís Soler pletòric, que per acabar de construir el seu personatge se’n va anar fins a la Lleixa, a les Dolomites, on passa l’accident. Ho va fer acompanyat d’Albert Naudín, el director de Canigó 1883, la pel·lícula que ressegueix les excursions de Verdaguer abans d’escriure Canigó, i que també protagonitza Lluís Soler. L’actor manlleuenc explica que li va ser impossible de creuar aquest punt muntanyenc, que és allà on passa la caiguda que va escriure l’italià De Luca. Li va fer respecte.

La inventiva del jutge, el fet de posar-lo en presó preventiva, una justícia abassegadora, treballant contra certes idees que retrata aquest muntatge, ens fa venir al cap la d’aquí. La que s’ha desplegat amb tota la seva força durant els anys del procés i que segueix operant amb els mateixos clixés. L’últim cas que ens ho demostra és el de l’empresari de l’audiovisual Jaume Roures, que s’ha querellat, amb el suport d’Irídia, contra dos policies que l’embolicaven en la falsa trama russa i li imputaven delictes d’altra traïció i organització criminal, amb més de 20 anys de presó. El jutge Aguirre, ja jubilat, es devia fregar les mans. I això no és teatre per molt impossible que sembli.