Més política i menys demagògia

L’acord entre Junts i el PSOE per enterrar el decret òmnibus del govern espanyol i aprovar-ne un altre, més reduït i urgent, que inclou la pujada de les pensions i de l’ingrés mínim vital, les bonificacions al transport públic, la pròrroga de la suspensió de desnonaments per a famílies vulnerables, la prohibició de tallar subministraments bàsics a consumidors vulnerables, la millora del bo social d’electricitat i les ajudes als afectats per la dana del País Valencià, entre altres punts, deixa algunes lliçons per tenir en compte, però sobretot és un triomf de la política sobre la demagògia que cal destacar i fins i tot celebrar. Perquè la política no podia de cap manera abandonar els milions de ciutadans afectats per les mesures d’escut social, i ha estat l’acord polític el que ho ha fet possible. No pas la demagògia, la del govern i la dels grups que li han seguit el joc, que en tenia prou amb enrocar-se en la indivisible unitat de les 80 mesures del decret òmnibus i culpar Junts de negar l’escut social a la gent i de fer bloc amb la dreta i la ultradreta. Pedro Sánchez no es voldrà sotmetre a la qüestió de confiança com li demana Junts, però ha hagut de fer marxa enrere i assumir que la seva majoria de govern no permet governar amb prepotència i que la legislatura no depèn de la demagògia que pugui fer, sinó dels pactes que sigui capaç de signar i de complir.

I aquesta és la qüestió de fons. És cert que Junts ha guanyat credibilitat a falta de culminar noves conquestes i que torna a ser l’únic que obliga Sánchez a baixar del pedestal i tocar de peus a terra. És cert que el president espanyol també hi guanya perquè deixa altre cop en evidència la inoperància i la falta de projecte de Feijoó i del PP i surt airós d’un altre embat al seu govern. Però el que transcendeix de l’episodi és que, en els tres anys de legislatura que té al davant, el govern de Sánchez s’haurà de guanyar la confiança i la majoria de govern negociant, pactant i complint el que hagi pactat. I això implicarà, a molt curt termini, tancar el traspàs a la Generalitat de la competència d’immigració, negociar un pressupost just amb Catalunya i complir els pactes pendents (amnistia, finançament, català...) amb els qui li van donar suport.