Fer un ‘reset’ amb la vida

Mirava de reconnectar un telèfon mòbil amb un rellotge d’aquests que li diuen intel·ligents –la intel·ligència està cada cop més devaluada– perquè el dia anterior estaven plenament sincronitzats però, de cop, sense saber com, va semblar que un aparell caminava en direcció nord i l’altre, en direcció sud. I vinga a remenar funcions a una i altra banda, i vinga a buscar opcions que no deuen ni existir, però només sé que allò no hi havia forma de fer-ho anar en sintonia. Fins que una persona que em va veure anant endavant i enrere com una boja em va dir: “Has provat a reiniciar el rellotge?” Doncs no, mira. Era la solució més simple, però alhora l’única que em faltava per provar. En pocs segons i amb un únic clic, l’ordre tornava a estar establert. Aleshores vaig pensar en quants cops desitjaríem que la solució a les travetes que ens fa la vida estigués amagada en un simple clic. Poder fer un reset i començar de zero, com si tot l’anterior, o almenys allò que ens treu la son, es pogués esborrar d’un cop de ploma, com si no hagués penetrat mai al nostre territori. Quants cops no hem desitjat que el remei als nostres maldecaps estigui en la casa imaginària en què ens refugiàvem quan érem menuts i jugàvem a tocar i parar, que sigui tan senzill com escriure amb llapis perquè tens una goma d’esborrar a mà, o com cridar la mare perquè a la vora del pantaló has descobert que tens un descosit. Què no hauríem donat alguna vegada per tal que triar el millor camí en una cruïlla diabòlica presentés la dificultat d’un trencaclosques de dues peces o de fer un gol amb la porteria buida. Tant de bo l’antídot universal fos tan accessible com ho és l’opció de reiniciar o, si més no, tant de bo tenir sempre a la vora aquella persona que, quan vas a la deriva, no es cansa de recordar-te que el desllorigador el tens més a l’abast del que tu pensaves.