Cau la tria de llibres en català

Que només un de cada quatre lectors triï per a oci llibres en català, segons l’últim baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres, és una dada que preocupa, i molt, però, arribats en aquest punt de degradació que pateix la llengua en tots els àmbits, ni tan sols estranya. Segons l’enquesta encarregada per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, a Catalunya el nombre de lectors de llibres que tenen el català com a idioma preferit ha experimentat un retrocés i ha davallat fins al 26,8% (quan des del 2019 se situava entre el 36 i el 38%). Però encara són més alarmants les raons que donen els enquestats: interpel·lats pels motius de no comprar el llibre en català, es detecta una baixada dels qui el 2023 argumentaven que el títol no estava editat en aquest idioma (del 33,5% al 19% el 2024). En canvi, ara la resposta majoritària és que “resulta més senzilla la lectura en castellà”, amb gairebé el 30%. Un 21% declaren que no tenen preferència per cap llengua i les alternen. O sigui, que no comprem el llibre que volem en català, no perquè no hi sigui en aquesta llengua, sinó perquè fer-ho en aquesta llengua no resulta tan “senzill”.

L’hàbit lector sí que va a l’alça. El català va recuperar el 2024 el nivell de lectors habituals i ocasionals que tenia abans de la pandèmia a Catalunya, 8 de cada 10 persones. El percentatge de població lectora augmenta en tots els grups d’edat i aquesta és la dada més positiva de l’estudi. El retrocés, doncs, i un cop més en una llengua que s’enfonsa, es troba en la no preferència pel català. Més enllà de les raons demogràfiques, per les onades migratòries, o les pressions polítiques i judicials (com ara les sentències que avalen el 25% de castellà a l’escola o el qüestionament del model de la immersió lingüística, que provoquen que el català sigui vist com una llengua de conflicte), ens hem de començar a preguntar per què la llengua no té prou capacitat d’atracció, sobretot entre el jovent, que, a més, rep una influència negativa a les xarxes socials. Ni la parlem prou ni hi volem llegir. La revisió de les polítiques de foment del català és cada vegada més urgent i cal adaptar-les a la nova realitat social d’aquestes alçades del segle XXI.