El drama i la salvació

El nom ja ajudava a atribuir-li el miracle, fins que va haver-lo de desmentir. El cas és que Jon Maravilla, el patinador artístic que hauria esquivat la mort perquè li havien impedit embarcar amb el gos en l’avió que es va estavellar a Washington en xocar amb un helicòpter, no es disposava a agafar aquest, de vol, sinó un altre en direcció a Detroit. El fet que poc abans de l’accident, resignat a fer el viatge en cotxe, hagués publicat a les xarxes aquest contratemps va empènyer mitjans de tot el món a declarar-lo el supervivent miraculós que tothom estava esperant, mentre ell potser encara conduïa amb la seva mascota cap a l’estat de Michigan. “Gent, això no és veritat, jo no havia de ser pas en aquell vol”, va aclarir consternat en arribar a lloc i assabentar-se de la dimensió espiritual que havia adquirit de sobte la seva existència. És dels pocs que va afegir al seu missatge un record per les víctimes de debò: “He perdut molts amics massa aviat”, deia en referència a la quinzena d’atletes que realment van morir en l’accident. El mateix dia se sabia que Patti Smith s’havia desmaiat a mig concert al Brasil, i no tardaven a difondre’s especulacions fatals sobre el seu estat de salut. També ella va haver de sortir a desmentir-les, assegurant que havia estat un cap-rodo provocat per la migranya i aprofitant per renyar-nos: “Amb tot el que passa al món, aquest petit incident no mereix tanta atenció.” L’obsessió per la immediatesa ho té, això: ens precipitem cap al drama o la salvació, perquè allò que hi ha entremig requeriria pensar-hi una mica més del que demana una simple piulada.