Abandono les xarxes

Ahir era la Can­de­lera, però no vaig tirar de la veta d’altres anys que, com que riu, l’hivern és viu. La Can­de­lera té ja tanta com­petència com a pre­dic­tora de quin temps farà fins a Sant Josep i Set­mana Santa, que està real­ment esgo­tada com a veta. O m’ho sem­bla. Per això no m’he permès, com a colum­nista, moles­tar-la aquest any. Per això i perquè, amb els amet­llers flo­rits, millor encen­dre un ciri que no vin­gui una glaçada tar­dana i tras­to­qui més les colli­tes. Per això i perquè estic entu­si­as­mat, en veure la Inter­na­ci­o­nal de l’esquerra caviar cri­dar als qua­tre vents des dels salons que aban­do­nem les xar­xes. Qui vol ser aquests dies algú en la intel·lec­tu­a­li­tat i la pro­gres­sia ha de dei­xar X, abans Twit­ter. Així és que aban­dono les xar­xes, a veure què cau, que ja sé que no caurà res. I és el cas que, per fer-ho més gros, les aban­dono totes. No només X i no només X perquè sigui d’Elon Musk i que ara l’hagi posat al ser­vei de no sé qui­nes ide­o­lo­gies diabòliques. Les aban­dono totes perquè em costa el mateix que aban­do­nar-ne una o que no aban­do­nar-ne cap. Ni hi faig ni hi he fet mai res. Hi va haver un temps que repiu­lava cada dia aquesta columna, això sí, però ja fa mesos que vaig dei­xar de fer-ho. Fer, doncs, decla­ració pública que aban­dono les xar­xes, quan no hi soc, ni hi he estat, ni hi volia ser, no passa de ser un home­natge a l’absurda presa de posició de la Inter­na­ci­o­nal pro­gres­sista de saló. És que em venia de gust escar­nir-los.