El patrimoni immaterial, més ben cuidat

La seva essència imma­te­rial és pre­ci­sa­ment el que fa que el patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial reque­reixi una pro­tecció espe­cial. L’apro­vació per part del govern, doncs, d’un pro­jecte de llei, aquesta set­mana, que té com a objec­tiu iden­ti­fi­car, pro­te­gir, sal­va­guar­dar i pro­moure els ele­ments imma­te­ri­als més repre­sen­ta­tius del nos­tre patri­moni és, doncs, un pas impor­tant que cal cele­brar però, també, seguir de prop per tal que sigui ampli i efec­tiu. El pro­jecte, anhe­lat des de feia temps per dife­rents agents cul­tu­rals del país, vet­llarà per la sal­va­guarda de cre­en­ces, fes­tes, ritu­als i cerimònies; expres­si­ons orals i ges­tu­als; tècni­ques arte­sa­nals, dan­ses i balls; repre­sen­ta­ci­ons, jocs i esports; mani­fes­ta­ci­ons musi­cals i sono­res, i sis­te­mes de cura, ali­men­tació, gas­tro­no­mia i arts culinàries, ele­vant aques­tes expres­si­ons fona­men­tals de la nos­tra iden­ti­tat al “màxim nivell de reco­nei­xe­ment jurídic”, segons parau­les de la con­se­llera de Cul­tura, i decla­rant els que s’iden­ti­fi­quin com a més repre­sen­ta­tius béns cul­tu­rals imma­te­ri­als d’interès naci­o­nal (BCIIN) o d’interès local (BCIIL).

El patri­moni imma­te­rial, amb expres­si­ons d’una llarga tra­dició a Cata­lu­nya i un ric tei­xit asso­ci­a­tiu al seu vol­tant, és un ele­ment pri­mor­dial per expli­car-nos com a país i la seva pre­ser­vació no és només una acció con­tra els ris­cos evi­dents de la uni­for­mit­zació cul­tu­ral, sinó un reco­nei­xe­ment al paper que aques­tes expres­si­ons juguen a favor d’una Cata­lu­nya més diversa i cohe­si­o­nada soci­al­ment. La Patum de Berga, els cas­tells, les fes­tes del foc als Piri­neus, la dieta medi­terrània, l’art de la pedra seca, l’ofici dels raiers i el toc manual de cam­pa­nes són els ele­ments que for­men part de la llista del patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial de la huma­ni­tat de la Unesco i que, ara, amb la nova llei, tin­drien també a Cata­lu­nya un reco­nei­xe­ment jurídic. Més enllà d’aques­tes mani­fes­ta­ci­ons tan popu­lars, però, la llei hau­ria de ser útil també, i sobre­tot, per inven­ta­riar, pro­moure i pro­te­gir ele­ments de patri­moni imma­te­rial segu­ra­ment menys cone­guts però que, davant la des­po­blació, en el cas dels petits pobles, o les tendències homo­geneïtza­do­res cul­tu­rals, estan més amenaçats que mai.