El patrimoni immaterial, més ben cuidat

La seva essència immaterial és precisament el que fa que el patrimoni cultural immaterial requereixi una protecció especial. L’aprovació per part del govern, doncs, d’un projecte de llei, aquesta setmana, que té com a objectiu identificar, protegir, salvaguardar i promoure els elements immaterials més representatius del nostre patrimoni és, doncs, un pas important que cal celebrar però, també, seguir de prop per tal que sigui ampli i efectiu. El projecte, anhelat des de feia temps per diferents agents culturals del país, vetllarà per la salvaguarda de creences, festes, rituals i cerimònies; expressions orals i gestuals; tècniques artesanals, danses i balls; representacions, jocs i esports; manifestacions musicals i sonores, i sistemes de cura, alimentació, gastronomia i arts culinàries, elevant aquestes expressions fonamentals de la nostra identitat al “màxim nivell de reconeixement jurídic”, segons paraules de la consellera de Cultura, i declarant els que s’identifiquin com a més representatius béns culturals immaterials d’interès nacional (BCIIN) o d’interès local (BCIIL).

El patrimoni immaterial, amb expressions d’una llarga tradició a Catalunya i un ric teixit associatiu al seu voltant, és un element primordial per explicar-nos com a país i la seva preservació no és només una acció contra els riscos evidents de la uniformització cultural, sinó un reconeixement al paper que aquestes expressions juguen a favor d’una Catalunya més diversa i cohesionada socialment. La Patum de Berga, els castells, les festes del foc als Pirineus, la dieta mediterrània, l’art de la pedra seca, l’ofici dels raiers i el toc manual de campanes són els elements que formen part de la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco i que, ara, amb la nova llei, tindrien també a Catalunya un reconeixement jurídic. Més enllà d’aquestes manifestacions tan populars, però, la llei hauria de ser útil també, i sobretot, per inventariar, promoure i protegir elements de patrimoni immaterial segurament menys coneguts però que, davant la despoblació, en el cas dels petits pobles, o les tendències homogeneïtzadores culturals, estan més amenaçats que mai.