Lletra petita
Carrer Mary Santpere
Maria Santpere Hernáez, coneguda per tothom com a Mary Santpere. Una d’aquelles cares que ens va acompanyar durant dècades fent d’actriu, de vedet i d’humorista. Que va fer teatre, ràdio, cinema i televisió i a qui deien “la Reina del Paral·lel”. Una fora de sèrie que es va apagar de sobte, durant un vol de Barcelona a Madrid el 1992, als 79 anys. Si Mary Santpere fos, per dir alguna cosa, andalusa, tindria tot Andalusia plena d’espais públics amb el seu nom. Carrers, places i segurament, fins i tot, algun pavelló. Però era catalana. I els catalans som més aviat desagraïts amb els nostres artistes desapareguts, sobretot amb les dones. És ben fàcil de comprovar si fas una cerca a internet. Trobes que el número de carrers que es diuen Mary Santpere són pràcticament inexistents: n’hi ha a Parets del Vallès, Begues, Celrà, Montgat, Sant Joan de Vilatorrada i segurament algun altre que no apareix. Però la seva presència al nomenclàtor és anecdòtic si es compara amb altres dones que –per molt que s’ho mereixen– no han nascut a Catalunya. De carrers Marie Curie, Mariana Pineda i Clara Campoamor, per posar alguns exemples, n’hi ha gairebé a cada municipi català. Això sí, encara gràcies que hi siguin, perquè el 95% de carrers tenen noms d’homes o de sants.
Catalunya té una història plena de dones amb talent. Decidir triar noms de carrers és decidir, en el fons, qui considerem digne d’homenatge o de record. I no és perquè en aquestes terres no hàgim tingut dones científiques, periodistes, esportistes, artistes, polítiques i activistes. Mary Santpere n’és només una entre milers. Perquè també hi podríem incloure l’inoblidable la Monyos, la ballarina Paula Pàmies, les actrius Anna Lizaran i Montserrat Carulla, la pintora Maria Llimona i Dolors Aleu, que va ser la primera dona que va exercir la medicina a l’Estat espanyol. Noms que són els que són però que, com a mínim, mereixen tenir una placa als nostres carrers. I que no les oblidem.
