L’esquerra espanyola miserable

El 3 de febrer del 2018 només havien pas­sat qua­tre mesos després que milers de poli­cies envi­ats des de Madrid assal­tes­sin vio­len­ta­ment les cues pacífiques de ciu­ta­dans que només volien dipo­si­tar una pape­reta dins d’una urna. Les imat­ges van fer la volta al món i seran recor­da­des per mol­tes gene­ra­ci­ons de cata­lans. Doncs bé, aque­lla nit la gala dels Goya la va pre­sen­tar el duet còmic Joaquín Reyes-Ernesto Sevi­lla i va començar amb una decla­ració de prin­ci­pis: “Vamos a par­tir­nos el culo esta noche!” A par­tir d’aquí, la nit es va allar­gar amb alguna pro­clama femi­nista, un acu­dit sobre bas­cos (“Esta es una película de cien­cia ficción por­que hay un vasco que al final folla”) i la gran gua­nya­dora, Isa­bel Coi­xet, par­lant sobre la seva mare. Aquell dia les elits cul­tu­rals espa­nyo­les, sem­pre tan pro­gres i tan mega­guais, van rebol­car-se –més públi­ca­ment que mai– en la fossa sèptica moral que els acull i els manté. Mai han dit ni una paraula sobre les cla­ve­gue­res, la repressió, el law­fare o la guerra bruta. Bé, sí. Enguany han pre­miat la supo­sada epo­peia d’una poli­cia espa­nyola infil­trada al País Basc. Un thri­ller espa­nyo­lista, el gènere que els fal­tava.

Els del cinema no són els únics. L’any 2003, en els pre­mis de música que va con­ce­dir la SGAE, el can­tant Fer­min Mugu­ruza va soli­da­rit­zar-se amb els tre­ba­lla­dors i el direc­tor d’Egunka­ria, l’únic diari en llen­gua basca, que va ser tan­cat per la Guàrdia Civil. La res­posta dels espa­nyols de la música va ser la mateixa que la dels espa­nyols del cinema; hos­ti­li­tat i xiu­lada mas­siva. I això se suposa que són artis­tes i gent d’esquer­res i solidària. Mai no hi ha hagut ni una paraula con­tra les represàlies poli­ci­als, judi­ci­als, polítiques o lingüísti­ques si es come­ten per sal­var Espa­nya. La distància ideal perquè els artis­tes espa­nyols defen­sin una causa justa se situa cap als 3.000 quilòmetres, a no ser la de recla­mar més diners públics per a la seva indústria de quilòmetre zero. Són més mise­ra­bles que cul­pa­bles.