La ‘neollengua’ i la Casa Orsola

George Orwell, el 17 d’agost del 1945, va publi­car la seva faula La rebel·lió dels ani­mals i el 8 de juny del 1949 va publi­car la novel·la 1984. No va tenir fàcil publi­car-les per les pres­si­ons de tota l’esquerra. Fins i tot se li va arri­bar a negar el paper per impri­mir-les. Les dues obres avui són joies literàries que, en forma de faula, la pri­mera, i en forma de novel·la, la segona, ens expli­quen la deriva de la Revo­lució Russa, i avui hi podem afe­gir totes les dic­ta­du­res. Com ja suposo que conei­xen per­fec­ta­ment les dues obres, només els recor­daré que a La rebel·lió dels ani­mals, els ani­mals d’una granja es revol­ten con­tra els humans per alli­be­rar-se’n i creen un sis­tema propi que es con­ver­tirà en una bru­tal tira­nia.

La seva cla­ri­vidència ens va anti­ci­par l’evo­lució que expe­ri­men­ten totes les revo­lu­ci­ons i les dic­ta­du­res, i el con­trol asfi­xi­ant que exer­cei­xen sobre la població amb les seves tècni­ques. A 1984 ja uti­litza la “nova parla”, que és un idi­oma inven­tat tret de la sofis­ti­cació dels eslògans soviètics i dels nazis for­mat per fra­ses cur­tes i eslògans, i la neo­llen­gua. La nova parla la comença a uti­lit­zar Orwell a 1984 per mos­trar com el voca­bu­lari esdevé una eina de con­trol social per part del règim per res­trin­gir el pen­sa­ment i evi­tar la dis­sidència.

A Cata­lu­nya està pas­sant un feno­men que, si va a més, certs polítics i agents soci­als entra­ran de ple en la uti­lit­zació de la nova parla, perquè ja estan nor­ma­lit­zant un seguit d’expres­si­ons que ens recor­den molt Orwell. No és gratuït el terme fons vol­tor, mil vega­des repe­tit i que ens ve de l’Argen­tina, per des­criure tota per­sona que faci una inversió immo­biliària a casa nos­tra. Per des­criure l’inver­si­o­nista que va com­prar la Casa Orsola a Bar­ce­lona i que aquests dies ha tin­gut una presència mediàtica gens inno­cent. Sem­pre es diu que és un fons vol­tor perquè, ja amb la càrrega nega­tiva que té el mot, qua­li­fi­quen sense gai­res mira­ments una ope­ració en què, fins on jo sé, es va com­prar l’immo­ble legal­ment i públi­ca­ment i l’Ajun­ta­ment de la senyora Colau no va veure que fos un des­propòsit en no acu­dir al dret pre­fe­rent que té l’admi­nis­tració. Sim­ple­ment va callar i va assen­tir.

Un altre feno­men de neo­llen­gua és l’ano­me­nat Sin­di­cat de Llo­ga­te­res, que uti­litza molt hàbil­ment dos mots que avui, en la soci­e­tat que tenim, són inven­ci­bles; em refe­reixo als mots sin­di­cat i llo­ga­te­res en femení. Un sin­di­cat que con­trola la CUP, de la mateixa manera que uti­litza el mot sin­di­cat el de Manos Lim­pias, i que no tenen res de sin­di­cat, són una asso­ci­ació que uti­litza i neces­sita qual­se­vol esde­ve­ni­ment per fer pro­se­li­tisme i gua­nyar adep­tes a la seva causa. Val a dir que en totes les seves acci­ons tenen una presència mediàtica, impres­cin­di­ble per a les seves rei­vin­di­ca­ci­ons, molt supe­rior al que repre­sen­ten. L’Ajun­ta­ment, en vista d’aquesta presència mas­siva de mit­jans davant de l’edi­fici on el llo­ga­ter Josep Tor­rent tenia ordre de des­no­na­ment per al 18 de febrer, va com­prar l’edi­fici.

Es feia molt difícil de jus­ti­fi­car la com­pra d’aquest edi­fici per 9,2 mili­ons d’euros, quan el 2021 el senyor Ollé va pagar 6,5 mili­ons, i on viuen per­so­nes que difícil­ment es pot jus­ti­fi­car que s’ads­cri­guin a la vul­ne­ra­bi­li­tat habi­ta­ci­o­nal –ara en diuen vul­ne­ra­bi­li­tat resi­den­cial–. En defi­ni­tiva, com diuen l’Ajun­ta­ment i Hàbitat3, “cap veí se n’haurà d’anar”. Assen­ten així un pre­ce­dent impos­si­ble de com­plir en el temps.

Aquest nyap, per més que ho vul­guin into­xi­car amb la nova llen­gua, és que el bene­fi­ciat ho ha estat pel fet de viure on viu i saber ges­ti­o­nar hàbil­ment el seu cas i no per la neces­si­tat. Un pre­ce­dent que ja ha des­ta­pat la caixa dels trons. A Bar­ce­lona hi ha cen­te­nars de cases Orsola. Vaja, un embo­lic fruit de la mala gestió, i veu­rem com se’n sur­ten.