Política de pedaços

Quan hi ha una gran pressió al carrer es produeixen algunes reaccions polítiques. Mai abans. És a dir, si un problema no genera malestar, protestes, manifestacions, amenaces de vaga o possibles talls de carreteres, sembla que l’administració no té cap incentiu per buscar-hi solucions. Probablement hi ha qui considerarà que aquesta afirmació és una gran generalització, però són molts els exemples que corroboren aquest fet. La classe política, sovint, actua quan veu que la seva inacció pot comportar conseqüències o generar titulars incòmodes.

És el que va passar fa quinze dies amb els pagesos. Quan ja hi havia una convocatòria ferma sobre la taula, s’havien fet públics els llocs on hi hauria mobilitzacions i es preveia que es produïssin grans caos a les carreteres, la conselleria es va asseure a negociar. Es va fer tard, arribant a un acord a darrera hora de la nit, per intentar apaivagar el malestar. Les demandes dels pagesos fa anys que són les mateixes, per tant, qualsevol proposta de la conselleria, per molt necessària i important que fos, arribava amb una gran demora. Veure que en temps de descompte l’administració fa públiques algunes solucions certifica aquesta sensació de pressió i reacció. I, alhora, evidencia que, de vegades, només es posen “pedaços” per intentar frenar el malestar o el soroll d’un moment tot esperant que així el problema desaparegui de l’agenda pública. Però tots sabem que això és sovint insuficient.

Per tant, està bé posar terminis i fiscalitzar el compliment dels acords. Que els pagesos donessin 15 dies de marge és important i obliga així els polítics a assumir els seus compromisos. El que no té cap sentit és que un any després de les grans mobilitzacions del sector agrari, que van culminar amb l’entrada de milers de tractors a la Diagonal de Barcelona, no s’hagin produït canvis significatius. Si els motius del seu malestar són els mateixos, això vol dir que ningú s’ha preocupat per donar les respostes indicades, emprendre les accions oportunes i generar els moviments que demana a crits el sector.

Per això, els anuncis fets són “pedaços”. Perquè s’ha intentat donar una solució provisional que, probablement, a llarg termini serà insuficient o poc satisfactòria per a totes les parts afectades. I això passa, massa sovint, en política. Aquesta dinàmica d’anar deixant passar el temps, dilatar els problemes, llançar declaracions de bones intencions i intentar esquivar els temes més controvertits, és sempre una mala estratègia. Perquè l’únic que fa és enquistar un problema o engrandir-lo dia rere dia.

Què N’esperen els ciutadans, de la política? Bàsicament, solucions. És a dir, la capacitat de gestionar i administrar els recursos de la forma més eficient i eficaç possible. I, alhora, li exigeixen celeritat. Si una decisió presa avui necessita una dècada per ser executada, això genera, de retruc, un sentiment de desconfiança i neguit. El pagès que fa mil tràmits per tenir tots els papers en regla espera, com a mínim, que els responsables polítics del Departament d’Agricultura no li posin més pals a les rodes, sinó tot el contrari, que vetllin amb ell per garantir la viabilitat de la seva activitat productiva. Perquè dels seus camps en depèn el nostre rebost, la fruita, la verdura i els cereals que ens alimenten.

No es tracta de criticar determinades praxis polítiques, sinó d’intentar que les decisions que es prenen tinguin unes repercussions directes en les nostres vides. I, per tant, que aconseguim passar de la política de “pedaços” a la dels canvis transcendents. Aquells que tenen un impacte potser a mitjà o a llarg termini però que, en canvi, poden tenir més recorregut. Churchill va sentenciar que “el polític es converteix en un estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions”. I, certament, ara tenim massa polítics pensant en com un comportament o un altre pot generar més impactes a curt termini, per guanyar la pròxima contesa electoral, que no pas en una mirada molt més estratègica i dilatada en el temps. Amb les repercussions que això té, perquè el titular d’un dia l’endemà potser ja no té cap valor ni pes.

En canvi, una acció concreta que generi modificacions importants potser no et donarà molta repercussió, però comportarà uns beneficis per a uns actors determinats. Si no, pregunteu-ho als pagesos que, més enllà dels anuncis i acords establerts les darreres setmanes, saben que seran totalment insuficients si volen solucionar alguns dels problemes endèmics que els corsequen.