CULTURA
8.000 persones omplen Verges per recordar la fragilitat de la vida amb la Dansa de la Mort
Unes 8.000 persones van omplir Dijous Sant els carrers de Verges (Baix Empordà) per contemplar una de les marxes litúrgiques més antigues de Catalunya: la Dansa de la Mort. Els cinc esquelets van tornar a desfilar al ritme d’un tabal per recordar la fragilitat de la vida i la inevitable mort. Els seus orígens es remunten a l’edat mitjana, i només la Guerra Civil i la covid han evitat que cada any tot el poble es deixi la pell per representar una Processó única. “Amb la mort com a protagonista, és un quadre que és poesia pura, que et colpeix l’ànima”, ha ressaltat el secretari de l’Associació de la Processó, Ignasi Sabater. Una de les novetats d’aquest anys va ser que la Dansa es va representar dues vegades a l’escenari, en comptes d’una.
El Dijous Sant és el dia més important per als vergelitans. En un poble de poc més d’un miler d’habitants, més de 450 veïns s’uneixen per donar vida a una de les tradicions més antigues i emblemàtiques de Catalunya: la Processó de Verges. “El Dijous Sant és el dia gran del poble, és un dia que no ens fa res arremangar-nos per tirar endavant aquesta tradició que té un caire tan simbòlic i de la qual n’estem tan orgullosos”, ha destacat Sabater.
Des de primera hora de la tarda, els carrers bullien de visitants: cada any aplega unes 8.000 persones que no es volen perdre la marxa litúrgica. A més, molts arriben d’hora per veure el primer acte del dia: la desfilada de manages (soldats romans) que volten pel centre amb la missió de recollir les imatges que participaran en la Processó.
A les deu de la nit arribat el punt àlgid: la plaça Major es transforma en un escenari per representar la vida i mort de Crist. “Fa setmanes que vam exhaurir les 1.400 entrades, estem molt i molt contents perquè any rere any arribem amb totes les expectatives superades” ha afegit el secretari de l’associació.
El moment més esperat és la Dansa de la Mort: un element d’origen medieval que és l’única que es conserva a Catalunya. Està formada per cinc esquelets que desfilen fent moviments secs i precisos al ritme d’un tabal. Cada figura porta un símbol que recorda la inevitable mort i la fragilitat de la vida. Per exemple, un esquelet porta una bandera negra que representa la brevetat del temps. Dues figures més petites sostenen platets amb cendra com a recordatori que “pols som i en pols ens convertirem”. O el cinquè esquelet, que duu un rellotge sense busques, indicant que la mort pot arribar en qualsevol moment.
Fins ara, la Dansa de la Mort sortia una vegada durant la representació a la plaça Major. Però, com a novetat, aquest any es va decidir que en fossin dues, “per intentar cada any afegir algun element nou, i així combinem la tradició i la innovació”, segons Sabater. I és que des de l’associació sostenen que aquesta ha estat la clau per mantenir viva durant segles aquesta Processó. A més, també per primera vegada s’ha dut a terme un concurs del cartell, que va guanyar Carme Sanglas.
La processó arriba a tots els racons
Cap a la mitjanit, un cop condemnat Jesús a la creu, va començat la Processó pels carrers de la localitat, plens a vessar de veïns i visitants. Un dels escenaris principals és el carrer de l’Orient que sempre per Dijous Sant es transforma en el carrer dels Cargols. El seu nom és definit per la tradició: es pengen les closques d’aquests mol·luscs per les parets plenes d’oli, i s’encenen perquè il·luminin l’escena conjuntament amb les torxes.
El recorregut acaba a la plaça de l’Església amb la Crucifixió de Jesucrist i la reverència de la Dansa de la Mort davant el Santíssim.
La primera documentació, el 1666
Els orígens de la Dansa de la Mort es remunten a l’edat mitjana, quan a partir de la Pesta Negra (1347-48) la temàtica de la mort va prendre protagonisme en molts àmbits. Les primeres cites escrites que esmenten la Processó de Verges són dos documents eclesiàstics, un dels quals està datat el 1666 i explica que “s’acostuma a fer pels llocs habituals del poble”, cosa que dona a entendre que fa temps que se celebra.
El 1983 la Generalitat la va declarar Festa Tradicional d’Interès Nacional, pel seu gran valor històric, cultural i patrimonial. A més, des de fa un parell d’anys, l’organització està treballant per impulsar la seva candidatura com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la UNESCO.
Sabater ha apuntat que aquest Dijous Sant hi ha hagut un equip de càmeres que realitzaran un vídeo per presentar la candidatura. “S’han creat molts grups de treball i estem esperançats a tirar-la endavant. Tant de bo vegi la llum”, ha subratllat.