Estic inquieta: tinc una cita

Tinc una cita. Només resta un dia per al moment que espero des de fa cinc mesos, així que ja poden ima­gi­nar que estic com un flam. El pri­mer intent va fra­cas­sar. No només no ens vam arri­bar a veure les cares. És que ni tan sols vaig notar algun avís, un sol to, que em con­firmés que aquell cop anava de debò. Segur que si algú pre­gunta a l’altra banda li res­pon­dran que sí, que van com­plir i que vaig ser jo qui els va igno­rar. No en soc pas cons­ci­ent. Només sé que vaig estar pen­dent d’un senyal durant cinc o sis hores, i nasti de plasti. I que men­tres­tant vaig res­pon­dre a deu o dotze tru­ca­des de números des­co­ne­guts que van resul­tar ser ofer­tes per can­viar-me de com­pa­nyia de telèfon o de llum –pot­ser eren intents d’estafa–, i d’una empresa que em volia ven­dre gar­ra­fes d’aigua amb un dis­seny “ele­gant”. Demà ho tor­na­rem a pro­var i tor­naré a estar pen­dent del mòbil. Per tal que no m’oblidi de la meva cita, m’han enviat dos mis­sat­ges pre­vis al mòbil, el que tota la vida hem cone­gut com SMS. Aquesta gent sap de nosal­tres fins i tot el número de peu de cal­cem, així que deuen tenir clar que millor insis­tir amb els recor­da­to­ris o em pot fugir del cap. També m’ha arri­bat una carta a casa on es rei­tera que és demà, quan tinc una cita telefònica amb l’al·lergòleg per comen­tar una qüestió del meu fill. Em diuen que la per­sona que con­tac­tarà amb mi ho farà “al llarg del matí”. Jo em pre­gunto: quina franja és la de matí per a aquesta gent? Faria bé d’estar engan­xada al mòbil a les set? A quina hora puc donar per fet que han mar­xat a dinar i ja no em tru­ca­ran? I com explico a la feina que no em queda cap més remei i hauré de pen­car amb el mòbil engan­xat a la mà? Perquè suposo que dema­nar que la cita esti­gui emmar­cada en una hora més específica ja és dema­nar massa. I no par­lem ja del fet que ens vegin en per­sona.