El cordó sanitari

En política fer un cordó sani­tari és sinònim d’aïllar o mar­gi­nar un par­tit per evi­tar que escali posi­ci­ons. És una pràctica que s’ha fet a França i Ale­ma­nya. A Cata­lu­nya i Espa­nya, s’ha posat damunt la taula l’opció de fer un cordó sani­tari a Vox, mal­grat que el PP no dubta a l’hora de pac­tar amb el par­tit de l’extrema dreta per gover­nar en comu­ni­tats autònomes i ajun­ta­ments. A Madrid, Isa­bel Díaz Ayuso, del PP, va accep­tar els vots de Vox per ser inves­tida pre­si­denta de la Comu­ni­tat, mal­grat que no han entrat al seu govern. Al Par­la­ment de Cata­lu­nya es fa quel­com sem­blant amb Aliança Cata­lana i més lleu­ge­ra­ment amb Vox. El fet que Orri­ols con­tinuï com a alcal­dessa de Ripoll després de la ine­xis­tent i per tant fallida moció de cen­sura a l’Ajun­ta­ment de Ripoll –bres­sol de Cata­lu­nya–, ha pro­vo­cat un debat intern entre bas­ti­dors dels par­tits polítics sobre l’eficàcia de l’ano­me­nat cordó sani­tari. La con­clusió gene­ra­lit­zada indica que no és una estratègia efec­tiva per fre­nar els par­tits extre­mis­tes ja que totes les enques­tes coin­ci­dei­xen que ara mateix, sense elec­ci­ons a la vista, tant Vox com Aliança Cata­lana van a l’alça.

Eli­mi­nar el cordó no és una solució fàcil com tam­poc ho va ser per a JxC des­pen­jar-se de la moció de cen­sura en con­tra de Sílvia Orri­ols i que­dar-se sense l’alcal­dia de Ripoll i ser cri­ti­cats per la resta de grups inde­pen­den­tis­tes.

Allò pre­fe­ri­ble seria tro­bar argu­ments vàlids per con­tra­res­tar l’adver­sari, sigui de l’extrema dreta o d’on vul­gui. La set­mana pas­sada, Sílvia Orri­ols, només aplau­dida per la seva única com­pa­nya d’escó, va denun­ciar cor­rupció per valor de dos mil mili­ons d’euros en les polítiques d’aco­lli­ment de la Gene­ra­li­tat. Asse­gu­rava que el fet era real, sense ense­nyar docu­ments creïbles. Per l’altra banda, ningú ha mos­trat papers sufi­ci­ents, bàsica­ment dels ante­ri­ors governs cata­lans, per des­men­tir tal mag­ni­tud de xifres i tots ple­gats, governs, opo­sició i peri­o­dis­tes, ens hem que­dat tan tran­quils.