En català som cabres

Deia l’àvia Neus que la cabra pels seus pecats porta els genolls pelats, i si amb l’ús del català passa el que passa, ens ho hauríem d’apli­car en pri­meríssima per­sona. La llen­gua té molts ene­mics exte­ri­ors, sí. I lluita con­tra dos estats que la per­se­guei­xen des de fa tres-cents anys i que pro­ven d’ani­qui­lar-la. També. Però no pas­sem el pit­jor moment de la contínua agressió externa i, en canvi, anem enrere com mai en l’ús social. Molts punts enrere (14) i de fa molts anys (20). No és la con­jun­tura. És estruc­tu­ral. Del 46% de ciu­ta­dans que l’usàvem el 2003 al 32% de ciu­ta­dans que l’usem el 2023. Per què anem enrere? Ras i curt. Hem bai­xat la guàrdia i hem per­dut l’orgull. Ens hem empat­xat de mul­ti­cul­tu­ra­li­tat mal entesa. Hem confós l’edu­cació amb renúncia als drets. Hem dei­xat inven­tar i posar en cir­cu­lació estrambòtiques teo­ries sobre la llen­gua pròpia, l’ofi­cial i la de tots. Hem poten­ciat que l’impor­tant és comu­ni­car-nos i que la inde­pendència també seria en cas­tellà. No acon­se­guim ofi­ci­a­lit­zar el català ni a Brus­sel·les ni a Madrid. Par­lem en cas­te­lla al Par­la­ment. 3cat ens engalta con­vi­dats cas­te­llans que no tra­du­eix. Les estre­nes de cinema i de sèries són en cas­tellà. Les sentències són en cas­tellà. Mit­jans que es diuen cata­lans són en cas­tellà o con­vi­den a lle­gir en cas­tellà. Els met­ges ens diagnos­ti­quen en cas­tellà. No posem ter­mi­nis a l’apre­nen­tatge i no san­ci­o­nem. Por­tem els genolls pelats pels nos­tres pecats.