Moció de censura

Si res no can­via, que tot pot ser, Vilas­sar de Mar estre­narà en els pro­pers dies la pri­mera moció de cen­sura del man­dat. El govern de coa­lició entre Junts i Esti­mem Vilas­sar que va sig­nar un acord amb ERC el novem­bre del 2023 fa set­ma­nes que ha pas­sat a la història després que pri­mer els regi­dors repu­bli­cans i després els d’Esti­mem mar­xes­sin dei­xant en mino­ria la jun­taire Laura Martínez. Les con­ver­ses entre el prin­ci­pal grup de l’opo­sició, Babord, ERC i el PSC sem­blen encar­ri­la­des per lli­gar una alter­na­tiva d’esquer­res en un Ajun­ta­ment on pre­ci­sa­ment els dar­rers comi­cis elec­to­rals van cas­ti­gar dura­ment la for­mació repu­bli­cana, que va pas­sar de sis regi­dors el 2019 a tres. Fa sis anys, la for­mació s'havia pre­sen­tat en coa­lició amb Gent per Vilas­sar i junts havien obtin­gut nou edils. La moció de cen­sura, mal­grat la seva mala fama, no deixa de ser un ins­tru­ment per­fec­ta­ment legal que s’uti­litza per forçar la dimissió de l’alcalde o alcal­dessa quan aquest o aquesta és incapaç de tirar enda­vant la seva obra de govern. És una mena de càstig reglat que evi­den­cia la inca­pa­ci­tat del cap de l’Ajun­ta­ment de garan­tir les ali­an­ces necessàries, però també cons­tata els interes­sos, del tot res­pec­ta­bles, dels par­tits que la pro­mo­ci­o­nen. Mal­grat que es vul­gui ven­dre d’una altra manera i amb un sen­tit més ampli, la moció de cen­sura asse­nyala direc­ta­ment el/la cap de govern en tant que, com a màxim res­pon­sa­ble, en ell o ella recau l’obli­gació de fal­car un equip divers i de lide­rar una línia de tre­ball comuna més enllà de les ide­o­lo­gies diver­ses. La moció de cen­sura exposa, en aquest cas, qui ha gua­nyat les elec­ci­ons a les urnes a l’escarni públic de fer-lo fora sota l’acu­sació d’haver estat incapaç de tei­xir sufi­ci­ents com­pli­ci­tats. I pre­ci­sa­ment és aquí on la moció de cen­sura pot con­ver­tir-se en una arma de doble tall pro­vo­cant amb el temps que la dimissió d’ara es trans­formi en la victòria de demà. Al Maresme som conei­xe­dors d’alguns casos en què les elec­ci­ons poste­ri­ors han encim­be­llat l’alcalde o alcal­dessa fora­gi­tats. No en va, la per­sona que marxa té claríssim que uti­lit­zarà en bene­fici propi no només la imatge de víctima d’un sis­tema injust, al seu enten­dre, sinó que farà mans i mànigues des de la como­di­tat de l’opo­sició per mos­trar les ver­go­nyes del nou govern. Sent conei­xe­dor o conei­xe­dora de les inti­mi­tats més ama­ga­des i dels més petits meca­nis­mes de l’estruc­tura muni­ci­pal, no estal­viarà esforços per tocar el viu en aquells assump­tes que la nova direcció no pugui resol­dre. Els caldrà, doncs, als tres grups impul­sors de la moció de cen­sura, un full de ruta impe­ca­ble i rea­lit­za­ble, una con­fiança mútua a prova de foc i una estratègia capaç de cali­brar al mil·límetre les con­seqüències de cada pas. I, sobre­tot, la capa­ci­tat de fer enten­dre a la ciu­ta­da­nia el perquè a mig man­dat ha estat impres­cin­di­ble con­fec­ci­o­nar un nou govern. Però tot dependrà que el pacte a tres es faci rea­li­tat i que no hi hagi ingerències exter­nes als interes­sos locals. Ho veu­rem molt aviat.