Serra elèctrica

Javier Milei, a través de les seves xar­xes soci­als, va induir a inver­tir en una crip­to­mo­neda defi­nint-ho com un “pro­jecte pri­vat que incen­ti­varà el crei­xe­ment de l’eco­no­mia argen­tina, donant fons a peti­tes empre­ses i a altres empre­ne­do­ries”. D’entrada, què és això que el pre­si­dent d’un país pro­mo­gui un “pro­jecte pri­vat”? Però, com saben, la cosa no s’acaba aquí. El valor de la crip­to­mo­neda va pujar expo­nen­ci­al­ment fins que els inver­sors majo­ri­ta­ris van ven­dre i el preu va caure en picat. El resul­tat és que uns quants s’han fol­rat (dos argen­tins o, de fet, pot­ser són tres, un nord-ame­ricà, un sin­ga­purès i un espa­nyol) i un gra­pat d’incau­tes esta­fats han per­dut un munt de diners. Ales­ho­res, amb el mal fet, Milei va esbor­rar el mis­satge i, com a tota expli­cació, va dir que no conei­xia bé el pro­jecte d’una gent amb la qual havia man­tin­gut reu­ni­ons. Es pot tenir més barra?

La justícia argen­tina ha començat a inves­ti­gar el cas, però està per veure on arri­barà quan Milei avala un sis­tema en què tot s’hi val per fer diners (a costa de qui sigui i com sigui) sense regu­la­rit­zació. Un escàndol així hau­ria d’haver fet que dimitís. En lloc d’això, com per cele­brar-ho, se’n va anar a Mary­land per reu­nir-se amb una colla de la seva mena. I, en un moment cul­mi­nant de la festa, va rega­lar a Elon Musk una serra elèctrica, con­ver­tida en símbol (són tan sub­tils) d’aquesta ultra­dreta dis­po­sada a reta­llar totes les estruc­tu­res i des­pe­ses públi­ques que diuen que son inne­cessàries. No són uns per­so­nat­ges que volen domi­nar el món en una pel·lícula o qual­se­vol altra ficció distòpica. Són reals, tenen poder i fan el que els dona la gana. Com ha dit la Jane Fonda, m’estimo més ser ‘woke’.