Trair un país

És molt lleig, i quan el país té poder real acostuma a tenir resultats molt greus per a qui ho hagi fet. No és el cas de Catalunya: no som un estat, no tenim cap poder i hi ha qui fa una cosa així i encara en galleja. Si fer un acte de traïció a un país i a tota la seva gent és molt greu i lleig, vantar-se’n encara ho és molt més, i ni més ni menys això és el que es veu que té planejat començar a fer el molt lamentable expresident de la Generalitat de Catalunya, el senyor (?) Aragonès: anar pel món fent conferències presumint d’haver enganyat un país sencer carregant-se (“desescalant”, diu cínicament el personatge) el conflicte secessionista. Podria posar-hi mil qualificatius, però com que tots els que em passen pel cap són molt i molt gruixuts, no n’hi posaré cap i que cadascú jutgi aquest home com millor li dicti el seu propi enteniment, però m’imagino que tampoc els passaran pel magí paraules gaire agradables ni benvolents cap a ell. Un capítol més protagonitzat per un dels tristos polítics que han estat al capdavant del país en els darrers anys i que, entre altres coses, va ser, juntament amb la senyora Artadi, la nineta dels ulls del senyor Bermúdez de Castro, delegat del 155 en la intervenció de la Generalitat i que no tenia prou boques per lloar la fidel col·laboració de tots dos. Per posar-ho als respectius currículums.