El voraviu
Dia històric del girar full
El 23-F certifica el neoautonomisme i com fer-nos la clenxa al mig
Va haver-hi un moment, no fa tant de temps com això, que molt sovint qualificàvem els dies d’“històrics”. Era en termes i paràmetres del procés, quan pensàvem que estàvem fent les coses raonablement bé i no podíem ni volíem imaginar que el 2025 tindríem la independència a la distància sideral que la tenim. Dilluns en va ser un altre, de dia “històric”. Però ho va ser en l’estratègia del “girar full”, que cada vegada és més difícil de discernir si és estratègia del president Illa, PSC, PSOE, Comuns i Podem o si ja és també l’estratègia d’ERC i Junts, dels sindicats i les confederacions empresarials. Si no entrem a llegir la lletra petita (i millor que no ho fem si no ens volem esgarrifar), tres titulars del diari d’ahir palesaven com havia sigut d’històric aquest dilluns per al girar full. Lliçó primera. “La condonació de 17.100 milions de deute del FLA obre un perdó general i el PP el combat tot i que el beneficia.” Lliçó segona. “La Generalitat i l’Estat acorden “més mossos, més jutjats i més competències” per a Catalunya.” Lliçó tercera. “Junts retira la petició de qüestió de confiança per fer un darrer esforç.” És històric o no és històric que ens n’engaltin tres d’aquesta magnitud al mig del cap i en menys de 24 hores? El 23-F ja no ens remet només a Tejero. El 23-F ja no ens remet només al naixement de Punt Diari. El 23-F és un dia històric del neoautonomisme. Una demostració de com girar full i com fer-nos la clenxa al mig.