Dia històric del girar full

Va haver-hi un moment, no fa tant de temps com això, que molt sovint qua­li­ficàvem els dies d’“històrics”. Era en ter­mes i paràmetres del procés, quan pensàvem que estàvem fent les coses rao­na­ble­ment bé i no podíem ni volíem ima­gi­nar que el 2025 tindríem la inde­pendència a la distància side­ral que la tenim. Dilluns en va ser un altre, de dia “històric”. Però ho va ser en l’estratègia del “girar full”, que cada vegada és més difícil de dis­cer­nir si és estratègia del pre­si­dent Illa, PSC, PSOE, Comuns i Podem o si ja és també l’estratègia d’ERC i Junts, dels sin­di­cats i les con­fe­de­ra­ci­ons empre­sa­ri­als. Si no entrem a lle­gir la lle­tra petita (i millor que no ho fem si no ens volem esgar­ri­far), tres titu­lars del diari d’ahir pale­sa­ven com havia sigut d’històric aquest dilluns per al girar full. Lliçó pri­mera. “La con­do­nació de 17.100 mili­ons de deute del FLA obre un perdó gene­ral i el PP el com­bat tot i que el bene­fi­cia.” Lliçó segona. “La Gene­ra­li­tat i l’Estat acor­den “més mos­sos, més jut­jats i més com­petències” per a Cata­lu­nya.” Lliçó ter­cera. “Junts retira la petició de qüestió de con­fiança per fer un dar­rer esforç.” És històric o no és històric que ens n’engal­tin tres d’aquesta mag­ni­tud al mig del cap i en menys de 24 hores? El 23-F ja no ens remet només a Tejero. El 23-F ja no ens remet només al nai­xe­ment de Punt Diari. El 23-F és un dia històric del neo­au­to­no­misme. Una demos­tració de com girar full i com fer-nos la clenxa al mig.