Amb set vides

El nai­xe­ment d’una nova edi­to­rial és alhora un mis­teri, una aven­tura selvàtica, un risc sense asse­gu­rança, una boge­ria. I assis­tir a aquest nai­xe­ment és un pri­vi­legi. La bona salut (perquè la té) de l’eco­sis­tema català del lli­bre es deu en bona part a la flo­ració d’edi­to­ri­als peti­tes, perifèriques, aven­tu­re­res i boges que, en els últims anys, no sola­ment han reno­vat l’oferta, sinó que han inci­tat l’apa­rició de noves veus, han recu­pe­rat veus anti­gues i han sabut tro­bar un lloc al món amb un segell d’iden­ti­tat propi.

Aquesta set­mana n’ha nas­cut una. A Girona. Es diu Gata Maula i és el fruit “d’un pro­jecte amb pedigrí lli­bre­ter”, com diuen els seus impul­sors, Cris­tina Sagrera i Aarón Sánchez, que es van conèixer fa anys al fes­ti­val MOT i que han obser­vat la vida, des d’ales­ho­res, rere el tau­lell d’una lli­bre­ria. És a dir, saben de què va la cosa. Atents i inqui­ets. Amb l’opti­misme de l’espe­rança han cons­truït un (per ara) modest pro­jecte que ja comença a cami­nar amb dos lli­bres que en ense­nyen els seus propòsits: pro­po­sar escrip­tors des­co­ne­guts (o no gaire vis­tos per aquests rodals) i recu­pe­rar o fer emer­gir clàssics en català. Per exem­ple, els con­tes de la xinesa Can Xue (La balada dels ocells de mun­ta­nya) i La tera­nyina de Josep Roth, que des­criu l’auge del fei­xisme d’entre­guer­res. I més que n’arri­ba­ran: core­ans, irlan­de­sos, suecs, japo­ne­sos.

Solem asso­ciar l’adjec­tiu “maula” a una gata, però resulta que també és un nom. Un “arti­fici amb què es pretén enga­nyar algú”. Els de Gata Maula ens ofe­rei­xen aquests arti­fi­cis en forma de lli­bres (amb un dis­seny ele­gant i clar d’Enric Jardí!) i volen fer el que ha de fer la lite­ra­tura. Ja ho deia Gòrgies: “És un engany on qui enga­nya és més honest que qui no enga­nya, i qui es deixa enga­nyar és mes savi que qui no ho fa.” Amb curi­o­si­tat felina, com diuen ells, i amb l’afany de fer lli­bres per­du­ra­bles. Amb set vides. O més i tot.