Amb set vides

El naixement d’una nova editorial és alhora un misteri, una aventura selvàtica, un risc sense assegurança, una bogeria. I assistir a aquest naixement és un privilegi. La bona salut (perquè la té) de l’ecosistema català del llibre es deu en bona part a la floració d’editorials petites, perifèriques, aventureres i boges que, en els últims anys, no solament han renovat l’oferta, sinó que han incitat l’aparició de noves veus, han recuperat veus antigues i han sabut trobar un lloc al món amb un segell d’identitat propi.

Aquesta setmana n’ha nascut una. A Girona. Es diu Gata Maula i és el fruit “d’un projecte amb pedigrí llibreter”, com diuen els seus impulsors, Cristina Sagrera i Aarón Sánchez, que es van conèixer fa anys al festival MOT i que han observat la vida, des d’aleshores, rere el taulell d’una llibreria. És a dir, saben de què va la cosa. Atents i inquiets. Amb l’optimisme de l’esperança han construït un (per ara) modest projecte que ja comença a caminar amb dos llibres que en ensenyen els seus propòsits: proposar escriptors desconeguts (o no gaire vistos per aquests rodals) i recuperar o fer emergir clàssics en català. Per exemple, els contes de la xinesa Can Xue (La balada dels ocells de muntanya) i La teranyina de Josep Roth, que descriu l’auge del feixisme d’entreguerres. I més que n’arribaran: coreans, irlandesos, suecs, japonesos.

Solem associar l’adjectiu “maula” a una gata, però resulta que també és un nom. Un “artifici amb què es pretén enganyar algú”. Els de Gata Maula ens ofereixen aquests artificis en forma de llibres (amb un disseny elegant i clar d’Enric Jardí!) i volen fer el que ha de fer la literatura. Ja ho deia Gòrgies: “És un engany on qui enganya és més honest que qui no enganya, i qui es deixa enganyar és mes savi que qui no ho fa.” Amb curiositat felina, com diuen ells, i amb l’afany de fer llibres perdurables. Amb set vides. O més i tot.