Històries de trens

Viatjar és una de les experiències més enriquidores de què podem gaudir els humans. Avui ha deixat de ser un luxe per a moltes persones. Si la generació dels nostres pares s’havia de conformar a fer el viatge de noces a Montserrat –com recordava La Trinca en la cançó L’envelat–, ara et pots trobar alumnes adolescents que t’expliquen meravelloses vacances familiars a qualsevol país del món. Viatjar més o menys lluny representa un greu problema per als qui tenen aerofòbia. En aquest cas, el tren pot ser una bona alternativa i, segons quina ruta, ha anat guanyant adeptes. És interessant escoltar l’opinió d’aquells que fan sovint el trajecte entre Girona i Madrid. Qui els hauria dit als nostres avantpassats que es podria fer aquest viatge d’anada i tornada en un sol dia! Una vegada, fent aquest mateix trajecte per qüestions de feina, vaig ser testimoni d’una situació ben curiosa. Un senyor de mitjana edat va pujar a l’estació de Saragossa i va ocupar el seient del costat. Un cop el tren en marxa, va trucar a Madrid. Era obvi que parlava amb la seva parella. Van quedar que el recolliria a l’estació d’Atocha, després que ella hagués deixat instal·lats els fills a casa l’àvia. Fins aquí, tot molt familiar i correcte. La sorpresa va ser quan, un cop acabada la trucada, va iniciar una nova conversa, aquest cop amb una altra dona. Què voleu que us digui: el tenia just al cantó i se sentia tot. El diàleg descrivia com de bé s’ho havien passat la nit abans a Saragossa. Els detalls no es poden reproduir en aquesta columna d’opinió. Un company de claustre ens explicava fa molt poc una altra experiència surrealista. En el mateix trajecte Girona-Madrid li va tocar un veí de seient que actuava com si anés més medicat del compte (per dir-ho subtilment), fent rialles i sorolls estranys. Així doncs, el nostre company va decidir agafar l’ordinador, entrar dins la seva plataforma de referència i començar a veure la pel·lícula L’exorcista. L’efecte va ser immediat i al seu veí se li van acabar les ganes de fer el ximple. Una actitud ben múrria, la seva. De fet, no li va caldre ni acabar la pel·lícula per recuperar la tranquil·litat. Històries de trens. Tota manera, avui el que més et preocupa quan puges dalt d’un tren no és quin veí de seient et tocarà, sinó l’hora d’arribada al teu destí. Què hi farem.