Avui que fas 15 anys

Avui que fa exactament quinze anys que et conec, crec que és un bon moment per dir-te quatre coses que fa un temps que penso. Deixar-te anar de les meves mans, ni que sigui a poc a poc, no és plat de bon gust, malgrat que sé que és el que toca i que un dia, no gaire llunyà, viuràs la vida que només tu hauràs decidit. Fins aleshores, se t’han d’obrir infinitat de portes, encara. Si són de les que pesen, seré a prop teu per empènyer-les. Part del camí el comences ara a fer sola. Lluita per tot allò en què creus. Llança’t. Arrisca’t. Estima i estima’t. Respecta i respecta’t. Recorda que no val rendir-se de bon començament. No estalviïs en passió però frena si la batalla comença a perdre sentit. Somia en gran però valora les victòries també quan les percebis petites. Aprendràs que són aquestes les que donen sentit a la vida. Procura no perdre l’alegria que als altres ens ha permès, sense confessar-t’ho, esborrar la nostra tristor. Recorda que la bellesa la pots trobar en un camp de roselles però també en el silenci d’un desert. La vida es presenta difícil i el món es torna cada cop més exigent, però no et posis un vestit si no t’agrada malgrat que la gent del voltant et digui que estaries divina, ni et tallis els cabells si prefereixes una llarga cabellera perquè algú t’insisteix que no vas a la moda. Grava’t a foc roent que sempre t’espero. Tingues clar que no em pots enganyar. Si en algun moment has cregut el contrari és perquè el pas dels anys t’ensenya a dissimular el veritable estat d’ànim. Confio no haver-te ofegat massa mentre només mirava de protegir-te. Si ho he fet, perdona’m i torna tant com puguis a abraçar-me. I, sobretot, ressuscita quan puguis aquells records d’infantesa que et reconcilien amb el món, com la lectura plegades del teu llibre preferit. Te’n recordes? És aquell en què una llebre de color avellana diu a la llebre petita que l’estima d’aquí fins a la lluna.