Teatres

Quan les ins­ti­tu­ci­ons fallen, la cul­tura i la soci­e­tat civil esde­ve­nen la veu dels qui patei­xen en silenci. Mani­fes­ta­ci­ons en con­tra de Mazón, con­cen­tra­ci­ons pel dret a l’habi­tatge i mobi­lit­za­ci­ons en defensa del poble palestí són actu­a­ci­ons de la soci­e­tat civil que con­tras­ten amb el des­encís per l’acti­vi­tat gover­na­men­tal. Ahir, la festa dels pre­mis cine­ma­togràfics ame­ri­cans va estar mar­cada per un moment de forta càrrega política i social: l’Oscar al millor docu­men­tal per a No other land. L’obra, diri­gida pels pales­tins Basel Adra i Ham­dan Ballal i els isra­e­li­ans Yuval Abra­ham i Rac­hel Szor, retrata amb duresa la des­trucció de comu­ni­tats pales­ti­nes a Cis­jordània a mans de l’exèrcit isra­elià. Però més enllà del reco­nei­xe­ment, l’esta­tu­eta evi­den­cia i repe­teix una rea­li­tat incòmoda del segle XXI: men­tre els governs occi­den­tals es mos­tren incapaços de posar fre a les desi­gual­tats i a les injustícies és la gent al car­rer qui aixeca la veu. El dis­curs dels direc­tors en rebre el premi va ser clar i con­tun­dent: “Junts, pales­tins i isra­e­li­ans, som més forts”, men­tre feien una crida a l’acció política i social. “No és massa tard per a la vida”, exi­gien des de l’esce­nari més mediàtic del cinema. Les cime­res de governs, però, es reser­ven per al tea­tre que s’esce­ni­fica al Des­patx Oval i posa en risc el comerç glo­bal.