Dones joves: el vostre moment

Dones joves del món, us arriba el vostre moment. Cert que les generacions que us precedim no us hem posat una catifa vermella per tal que assoliu les fites sense despentinar-vos, però podeu comptar amb nosaltres. Mai més estareu soles per fer pujar els colors a la cara, i molt més que els colors, als agressors. Les que vam haver de callar, hem après la lliçó. A vosaltres, ningú us dirà que se us passa l’arròs si trieu un model de vida concret. Lluiteu contra els que no volen cedir ni un pam de poder i ocupeu en massa els espais on es prenen decisions. Us pertanyen, i qui millor que vosaltres per cobrar-vos les factures pendents. Conquisteu els despatxos, els quiròfans, les aules, els laboratoris, les institucions, les primeres files... tot allò que incideixi en el vostre futur. Perdeu la por, planteu-vos sempre que s’escaigui, i penseu que fins i tot un petit avenç val la pena. Juntes sou imbatibles. Esmicoleu el sistema patriarcal; les vostres mans, unides, són armes de destrucció del masclisme. Preneu els carrers. Removeu consciències. Si teniu un dia tranquil, pobres de vosaltres que el destineu a netejar cortines o fer la cuina a fons mentre algú altre, a la llar, es fa l’amo i senyor del comanament a distància. Quan més s’ensumi la barbàrie, més dansarem plegades al compàs de la vostra música. Lluiteu contra el model que us cosifica, contra la dictadura del cos espigat. Recordeu que també teniu dret a estar malaltes, i fins i tot a reservar-vos estones en què no us dona la gana de lluitar per res ni per ningú. És sa escamarlar-se en un sofà a mirar una pel·lícula que els crítics puntuen amb un 2 sobre 10 simplement perquè us emociona l’escena final. Que això no us fa febles. Us fa, simplement, humanes. Segurament ho necessitareu de tant en tant, perquè cura és un terme femení però encara s’ha d’escriure que no ens pertany només a nosaltres.