Enèrgica defensa europea

Ara que el paraigua militar nord-americà a Europa ha plegat les seves protectores veles i ens ha deixat al descobert; o millor dit amb el cul a l’aire, enfront les potencials virulentes tempestes que ens amenacen des de l’est, és moment de no defallir i reivindicar-nos com a europeus, prendre consciència del nostre pes per intentar que Europa torni a brillar en un món global dominat per pinxos. Rearmar Europa sembla ara per ara una urgent necessitat, però, al meu parer, impedir que els nostres potencials enemics s’armin, deixant de comprar-los combustibles fòssils, seria sens dubte una solució complementària amb un doble efecte, ja que alhora que impediríem que l’enemic utilitzés els recursos que li proporcionem per armar-se i en conseqüència, alhora podríem evitar destinar molts més recursos per compensar militarment l’enemic. Que Espanya sigui un dels principals compradors de GNL (gas natural liquat) de la Federació Russa i que aquest estat destini els recursos que li genera l’operació a armar-se fins a les dents i que precisament aquest fet encadeni que ens haguem de rearmar nosaltres per protegir-nos de la seva amenaça, sembla un acudit. Sens dubte, simplement substituint aquesta energia fòssil per una de renovable junt amb un conscient estalvi energètic, podríem evitar malgastar ingents recursos per defensar-nos d’un exèrcit enemic que curiosament hem ajudat a alimentar.