Puente no és un pont

Si Óscar Puente havia d’estar al servei d’aquella missió de bastir i obrir ponts entre Catalunya i Espanya, estan arreglats Catalunya, Espanya i els patrocinadors de l’estratègia de reconstruir ponts. Un piròman a apagar foc, és el ministre. Cert que hi té el nom. Un puente és un pont. Però de quin tipus n’és, el ministre de Valladolid? Segur que no és l’encant i la delicadesa dels de Madison, on el 1995 es van estimar Francesca Jonhson (Meryl Streep) i Robert Kincaid (Clint Eastwood). Ni cap dels passionals mítics com Ponte Milvio (Roma) o el Pont des Arts (París). Ni el dels espies, el de Glienicke, a Potsdam. Óscar Puente és més com el del riu Kwai, que ha de volar per l’aire per realitzar-nos. O com el Durdevica Tara, sobre el riu del mateix nom, a Montenegro, i que es fa miques per l’empenta de l’aigua que baixa de la presa a Fuerza 10 de Navarone. Amb ministres com Óscar Puente estem predestinats a implosionar. O a consumir-nos al foc de l’infern. Puente és un pont al buit. O al mar, com si el pont del petroli de Badalona s’endinsés quilòmetres i quilòmetres fins a cap lloc. Què resulta més estrambòtic del que ens diu? Que el que provoca les incidències a Rodalies és la inversió que hi estan fent o que no poden accelerar la inversió perquè amb més inversió Rodalies es col·lapsaria? El fotut del cas és que el president Illa al Parlament va dir el mateix que el ministre a la tertúlia i hi va afegir que hi hem de posar paciència.