Una recerca històrica exemplar

Pocs treballs de recerca històrica han estat tan estesos en el temps, amb una xarxa d’estudi desplegada poble a poble, tan rigorosos i tan justos amb els protagonistes anònims d’un conflicte bèl·lic com el que ha liderat l’historiador Jordi Oliva sobre el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya. Amb la democràcia encara verda, i quan el concepte de memòria històrica encara no estava sobre la taula ni en la ment de gairebé ningú, Catalunya, gràcies a l’impuls, entre d’altres, de l’historiador, advocat i activista Josep Benet (1920-2008) i del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, es va convertir en un lloc pioner a entomar un estudi que no només havia de determinar quantes persones van morir a causa de la Guerra Civil, sinó recuperar el seu nom i cognoms, veure d’on eren o quines aspiracions professionals tenien abans que la guerra se’ls endugués la vida. Aquella tasca monumental que va començar el 1986, a la qual aviat es va sumar Oliva, ha conclòs ara, gairebé 40 anys després, amb la publicació d’un llibre.

Han estat quatre dècades d’un treball que es va haver de paralitzar durant un període de nou anys (del 1995 al 2004). Lamentablement, la manca de recursos i també de voluntats, dels qui tenen les regnes per facilitar-ne el finançament, és el gran escull que han de trampejar els investigadors, en molts camps, també en el de la recerca històrica. Ara tenim els noms de les aproximadament 80.000 víctimes, directes i indirectes (militars, soldats i civils; homes, dones i nens) i de tots dos bàndols, que van morir durant la contesa i en les seqüeles els anys posteriors. Durant la dictadura, el franquisme va ignorar totes aquestes pèrdues humanes, fins i tot les del propi bàndol. Han hagut de passar molts anys per posar-los nom, malgrat que la memòria històrica, per a la dreta i l’extrema dreta, els continuï suposant un destorb. El Memorial Democràtic ha estat al costat de la recerca de Jordi Oliva. El 2019 va entomar el projecte i ara n’ha editat el llibre. ‘L’estudi del cost humà de la Guerra Civil a Catalunya’ és un exemple de treball rigorós i necessari, que omple un buit no només historiogràfic, sinó ètic.