Malgrat el caos

La falta con­ti­nu­ada d’inver­si­ons ha sumit en el caos el sis­tema fer­ro­vi­ari esta­tal a Cata­lu­nya. Roda­lies, regi­o­nals i alta velo­ci­tat han sofert ava­ries de tota mena i la gestió de les incidències és mani­fes­ta­ment millo­ra­ble. A les auto­pis­tes, també esta­tals, s’hi acu­mu­len acci­dents i embus­sos, en unes vies clara­ment insu­fi­ci­ents per aco­llir el trànsit que les uti­litza. Si s’hi apli­ques­sin les ràtios comu­nes a la resta de l’Estat, toca­rien cinc o sis car­rils per banda. Mal­grat els des­a­for­tu­nats intents de la con­se­llera Pane­que d’enco­lo­mar la culpa al govern de Junts, la rea­li­tat és la que és i ella ho sap. No obli­dem que el dèficit d’inver­si­ons és res­pon­sa­bi­li­tat dels governs de l’Estat i que el ridícul traspàs només per­met can­viar hora­ris. Entre­tant, els Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat fun­ci­o­nen sense incidències i el Congrés del Mòbil s’ha cele­brat amb tota nor­ma­li­tat i ha tor­nat a ploure. Només el gobi­erno d’Espa­nya falla a Cata­lu­nya. Si no en saben més, mala­ment; i si ho fan expres­sa­ment, pit­jor. Aquells que fugen d’estèrils debats iden­ti­ta­ris i se cen­tren en allò que a la gent importa, és a dir els soci­a­lis­tes, els comuns i els popu­lars, que són els qui posen els minis­tres, en són els res­pon­sa­bles.