Contra ETA, democràcia

ETA ha tacat i ha tan­cat la cam­pa­nya. L’assas­si­nat de l’exre­gi­dor soci­a­lista Isaías Car­rasco és una sal­vat­jada per­pe­trada amb cru­el­tat i amb volun­tat d’influir política­ment en les elec­ci­ons de diu­menge. I ja hi ha influït. Més enllà de matar un tre­ba­lla­dor i d’escapçar la feli­ci­tat d’una família, la cam­pa­nya elec­to­ral ha que­dat sus­pesa, ha mar­cat l’agenda dels par­tits i mit­jans de comu­ni­cació i, amb un acte covard i per l’esquena, s’ha con­ver­tit en pro­ta­go­nista. Ens temíem que passés i que Espa­nya tornés a votar en calent. Alfredo Pérez Rubal­caba, minis­tre de l’Inte­rior, va fer un adver­ti­ment seriós just a l’inici de cam­pa­nya. Pre­ci­sa­ment aquell dia, 22 de febrer, l’AVUI obria al diari amb aquest titu­lar: “La cam­pa­nya arrenca amb l’amenaça d’ETA”.

La victòria d’ETA és la sus­pensió de la cam­pa­nya. Per res­pecte a la família de la víctima, per cons­ter­nació social i per xoc polític, s’entén que pot­ser el més oportú no és sal­tar i riure i fer un míting dema­nant el vot. A par­tir del moment que els dos par­tits que han bipo­la­rit­zat la cam­pa­nya i que divi­dei­xen Espa­nya es posen d’acord per sus­pen­dre els mítings de l’última nit, la resta de par­tits no tenen més remei que seguir el mateix camí per no ser asse­nya­lats i tit­llats d’inso­li­da­ris. Malau­ra­da­ment, la diferència mai sol ser ben vista i costa molt de defen­sar. L’argu­ment con­trari, però, el de man­te­nir la cam­pa­nya, no només és total­ment legítim sinó que, al nos­tre parer, era la millor opció. Si el ter­ro­risme ens altera l’agenda, si dei­xem de fer la vida nor­mal cada vegada que come­ten una boge­ria, ens estan gua­nyant. El ter­ror con­sis­teix, pre­ci­sa­ment, en això.

ETA ja ha asso­lit el seu objec­tiu d’influir. Ahir cap par­tit va fer el míting final tal com tenia pre­vist, ahir i avui tots els mit­jans de comu­ni­cació hem can­viat les nos­tres pre­vi­si­ons... Entre tots li donem a ETA un pro­ta­go­nisme polític que vol i que no mereix. Com a mínim, cal­dria que aquesta ETA que a mitja cam­pa­nya va dema­nar que es fes el boi­cot a les elec­ci­ons, vegi que no se’n surt a l’hora d’inten­tar variar el resul­tat de les urnes. Esta­ria bé que diu­menge anéssim a votar allò que teníem pre­vist votar fins ahir al matí. Amb tran­quil·litat i el màxim de nor­ma­li­tat. Con­tra el ter­ro­risme, vots. Con­tra ETA, democràcia.