Comissió

Els dos par­tits majo­ri­ta­ris a l’Estat, UCD i PSOE, s’han posat d’acord al palau de la Mon­cloa sobre les per­so­nes que han de for­mar la comissió d’experts en matèria autonòmica. A més del pre­si­dent García de Enterría, inte­gren la comissió els senyors T. Ramón Fernández, Luis Cons­cu­llu­ela, Fran­cisco Sosa, Tomás Cua­dra, Muñoz Mac­hado i Sánchez Morón. Estic con­vençut de la capa­ci­tat d’estudi d’aquests dis­tin­gits tècnics, la pre­pa­ració dels quals ha fet impos­si­ble que s’hagi tro­bat cap Puig, cap Car­bo­nell, cap Vila­nova, cap Fer­rer, etc., que sigui prou expert en matèria autonòmica.

Natu­ral­ment, estic d’acord amb els polítics cata­lans que han dit que aquesta comissió era inne­cessària. ¿Per què hau­ria de ser una excepció a tan­tes comis­si­ons –milers?, dese­nes de milers?– que s’han cons­tituït a Madrid? Hi ha un matís, però: la comissió d’experts en auto­no­mies “fun­ci­o­narà”, n’estic segur.

D’un quant temps ençà és moda par­lar d’“ocu­par un espai”. És clar que la famosa comissió ocu­parà un espai, i més espai del que podem, pot­ser, ima­gi­nar-nos. Si ells són els “experts”, ¿voleu dir que la Gene­ra­li­tat no queda automàtica­ment qua­li­fi­cada d’inex­perta i, per tant, d’insol­vent quant als seus cri­te­ris d’apli­cació de l’auto­no­mia? El cas, d’altra banda, és curiós: aquí ens hem pas­sat qua­ranta anys pen­sant en l’auto­no­mia i no hi ente­nem ni un bor­rall, i en canvi els experts es tro­ben allà on aquest tema ha estat abso­lu­ta­ment esbor­rat de les pre­o­cu­pa­ci­ons político-admi­nis­tra­ti­ves.

I, ja que par­lem d’esbor­rar: a “Fil per randa”, publi­cació d’Òmnium Cul­tu­ral al Baix Camp, hi ha qui dóna aquest tes­ti­moni: “Quan va sor­tir el decret-llei auto­rit­zant els noms en català, vaig pas­sar pel jut­jat a can­viar-me’l. Ara, després d’uns quants anys, m’ha cadu­cat el car­net d’iden­ti­tat i he hagut de reno­var-lo. I ara ve el moll de la història: comen­tant amb la per­sona que hi ha dar­rera l’alt tau­lell si el meu nom s’escri­via o no amb accent, deci­deix de com­pro­var-ho al lli­bre de regis­tre i me’l mos­tra. I, estri­peu-vos els ves­tits!, el nom estava cor­re­git amb lla­pis. Li pre­gunto a què és degut, i molt tran­quil·la em res­pon: –Sem­pre ho fem així: totes les rec­ti­fi­ca­ci­ons, les fem amb lla­pis.”

El comu­ni­cant afe­geix: “Dis­sor­tats de nosal­tres, aquesta gent deu estar con­vençuda que això can­viarà molt aviat. Que si pros­pe­res­sin els ensurts del dia 23 no tin­drien pas gaire feina: una fre­ga­deta amb una goma d’esbor­rar i tot s’hau­ria aca­bat”.

Ara molta gent comença a ado­nar-se que l’auto­no­mia de Cata­lu­nya estava escrita amb lla­pis i que seria real­ment massa grui­xut cons­ti­tuir una Comissió d’Experts en Gomes d’Esbor­rar…