Una altra mena de casa comuna

Si Mari­ano Rajoy va fit­xar en Pizarro, Daniel Sirera també ha vol­gut donar el seu cop d’efecte. A una altra escala, lògica­ment. Ahir Sirera va fit­xar i va pre­sen­tar Maite Nolla, la que fins ara havia estat por­ta­veu de Ciu­ta­dans i que, direc­ta­ment, entrarà a for­mar part del comitè exe­cu­tiu del Par­tit Popu­lar de Cata­lu­nya. El seu gran mèrit és reconèixer que sem­pre havia votat el PP fins que va entrar-hi en Josep Piqué. Ara, en canvi, con­si­dera que amb la nova direcció popu­lar “tot torna a ser com havia sigut abans”. En la seva pre­sen­tació, l’exul­tant Maite Nolla no va estar-se de dir que calia inten­tar que Rajoy no hagués de depen­dre de naci­o­na­lis­tes.

Bé, tota aquesta jugada de Sirera no pas­sarà a la història d’aquesta pre­cam­pa­nya elec­to­ral, però sí que té dues con­seqüències que cal comen­tar. D’entrada, un cop més a una ja molt debi­li­tada for­mació de Ciu­ta­dans. I, segon, és un gest que demos­tra els molts punts de con­nexió entre totes dues for­ma­ci­ons. Pot­ser per això, el pre­si­dent del par­tit, Daniel Sirera, va córrer a dir que sem­pre havia pen­sat que el PP podia esde­ve­nir “la casa comuna dels no naci­o­na­lis­tes”.

El paral·lelisme amb la casa comuna del cata­la­nisme està ben tro­bat. Com a antítesi, fun­ci­ona. El que Sirera podia haver fet, però, era dir l’afir­mació en posi­tiu. És a dir, adme­tre sense embuts que el Par­tit Popu­lar aspira a ser la casa gran del naci­o­na­lisme espa­nyol, que encara que no ho diguin, també és un naci­o­na­lisme, tan o més abran­dat que aquests patri­o­tis­mes perifèrics que els fan tanta nosa per asso­lir el seu somni d’una Espa­nya gran i cas­te­llana. Fra­ses al marge, el fit­xatge de Nolla li ha ser­vit per crus­pir-se Ciu­ta­dans amb dues mos­se­ga­des i bus­car, amb les care­tes tre­tes, el seu nínxol de mer­cat. Men­tres­tant, la casa comuna del cata­la­nisme va demos­trant, tos­su­da­ment, que ni és comuna ni és gran perquè no es posa d’acord ni a la de tres per uns recels per­so­nals que foten pena.