Qüestió de principis (2)

Ben­vol­gut alcalde Sale­llas, ben­vol­guda vice­al­cal­dessa Geis i ben­vol­gut tinent d’alcalde Ayats. Amb aques­tes línies vull agrair públi­ca­ment la vos­tra res­posta a la meva ante­rior carta publi­cada en aquest diari i a lanimfa.cat el 15 de desem­bre pas­sat sota el títol “Parc Jordi Vila­mit­jana, una qüestió de prin­ci­pis”.

El silenci com a res­posta. Bravo! El silenci admi­nis­tra­tiu com a res­posta. Gràcies! Aquesta ha estat la manera de reconèixer que el que es deia en aquell pri­mer text és tal com es deia: la qüestió prin­ci­pal (és de prin­ci­pis) és que no es pot actuar d’esquena a la ciu­ta­da­nia; no us podeu pre­sen­tar a unes elec­ci­ons democràtiques par­lant de La Vora i del Cam­pus Tru­eta sense con­cre­tar res i pac­tar un pla de man­dat que con­fi­gura una imatge de l’actual equip de govern com si fos la del govern local ante­rior, Junts i ERC, reforçat per Gua­nyem.

No era fàcil assu­mir el que trac­tava d’argu­men­tar en aquell escrit: ¿podem creure en la democràcia local si en cap dels pro­gra­mes elec­to­rals que es pre­sen­ta­ven a les dar­re­res muni­ci­pals –encara no fa dos anys– no se citava per a res el parc d’en Jordi Vila­mit­jana com a moneda de canvi per tenir el Cam­pus de Salut Tru­eta en temps i forma?

Cap dels tres grups muni­ci­pals del govern actual va par­lar en cam­pa­nya del parc d’en Jordi i sí i molt del Cam­pus Tru­eta, tot i que cal res­sal­tar que el pro­grama del par­tit del tinent Ayats inclou aquest simpàtic punt: “Fina­lit­zació de la 2a fase de l’ska­te­parc del parc Jordi Vila­mit­jana, i rea­lit­zació d’uns lava­bos públics adap­tats per als seus usu­a­ris.” Men­tia o no ho sabia? De fet, ningú ho/en sabia i de fet totes les can­di­da­tu­res pre­te­nien ges­ti­o­nar la capi­tal de l’àrea metro­po­li­tana i es veien amb cor de fer-ho! Men­tien o no en saben més? Silenci sepul­cral. Feu-lo ja, el nou Tru­eta. Feu el Cam­pus allà on es va pac­tar, ja us tro­ba­reu la zona inun­da­ble i ja ho resol­dreu amb més euros i més for­migó; no toqueu el parc Vila­mit­jana, que no té res a veure amb la superfície per al nou Tru­eta, i dei­xeu en pau el veïnatge del sec­tor Can Gibert-Santa Eugènia i no l’acu­seu de posar pals a les rodes. No hi té res a veure. Sou vosal­tres que heu fet del silenci un estil de fer política, mal­grat que inun­deu les xar­xes i els mit­jans de notes de premsa cofo­ies fins a l’exte­nu­ació. La penúltima, en pre­sen­tar l’exe­cució pres­su­postària 2024: “El con­sis­tori dis­posa d’uns comp­tes sane­jats en ter­mes de solvència, l’estalvi cor­rent és posi­tiu i es dis­posa d’un endeu­ta­ment baix.” O sigui, les com­pen­sa­ci­ons econòmiques són pos­si­bles sense car­re­gar-se el parc. Bingo! I no seria una boge­ria, ja que s’anun­cia des de l’Ajun­ta­ment un pla econòmic finan­cer per afron­tar els vuit mili­ons d’euros que han cos­tat la sentència del garatge Forné i les recla­ma­ci­ons per les desi­gual­tats retri­bu­ti­ves dels tre­ba­lla­dors muni­ci­pals. No el toqueu, el parc d’en Jordi. No cal­dria, però recor­dem que el parc Vila­mit­jana no és dins de la zona deli­mi­tada per al nou Tru­eta, és a la zona de Mas Masó/Can Gibert, sepa­rada per una car­re­tera de qua­tre car­rils de la superfície del futur hos­pi­tal. L’Ajun­ta­ment de Girona ven el nos­tre parc públic per pagar com­pen­sa­ci­ons pri­va­des (3 mili­ons d’euros) i la urba­nit­zació (8 mili­ons) de l’espai del parc un cop talats els 400 arbres. I per aca­bar d’arro­do­nir-ho, un nou joc de parau­les líqui­des des del silenci: “Urbanísti­ca­ment la clau no passa per l’expro­pi­ació i per pagar després la urba­nit­zació, sinó que essen­ci­al­ment d’allò que es tracta és que el nou sec­tor es pugui pagar per ell mateix.” Visca l’auto­gestió! Visca l’auto­su­ficiència! Que quedi clar: volem el Cam­pus de Salut del nou Tru­eta (es pot dir més aaalt, però no més sin­ce­ra­ment), i no ente­nem què pinta aquí el “mal negoci” del nos­tre parc i d’en Jordi. No és democràcia ni democràtic el que esteu fent, i això sí que ho sabeu, però calleu.