Quan hagi passat l’alarma

Dis­sabte que ve sor­tirà de la presó, després d’haver com­plert una con­demna de setze anys, José Rodríguez Sal­va­dor, més cone­gut com el Vio­la­dor de la Vall d’Hebron. La pro­xi­mi­tat de la data ha atiat encara més el debat –i l’alarma– social que es va començar a escam­par quan es va fer pública l’excar­ce­ració. Coin­ci­dint amb la polèmica, la fis­cal del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, Teresa Conte, i la con­se­llera de Justícia, Mont­ser­rat Tura, han con­vo­cat una reunió d’experts que fins ara s’ha limi­tat a rebut­jar la deno­mi­nada cas­tració química com un mètode efec­tiu con­tra la rein­cidència en les agres­si­ons sexu­als. Aques­tes reu­ni­ons poden tenir resul­tats a la llarga, però, en tot cas, la sor­tida en lli­ber­tat del Vio­la­dor de la Vall d’Hebron no els espe­rarà, mal­grat els esforços que ha fet la fis­ca­lia –que va accep­tar ini­ci­al­ment el pla de con­demna que ara pres­criu– per evi­tar-ho. Tal com publica avui aquest diari, l’admi­nis­tració ha començat a res­pon­dre a l’alarma gene­rada. El depar­ta­ment de Justícia ha pro­po­sat a Rodríguez Sal­va­dor un pro­grama de trac­ta­ment i des d’Inte­rior han enge­gat una estratègia poli­cial que pretén con­tro­lar-lo.

El cas de José Rodríguez Sal­va­dor no és cap excepció. Els infor­mes deter­mi­nen que el 30 per cent dels vio­la­dors que no han expres­sat cap pene­di­ment ni han ini­ciat un trac­ta­ment efec­tiu rein­ci­dei­xen una vegada han reco­brat la lli­ber­tat. Com que no hi ha cap solució mira­cu­losa, més enllà de la cadena perpètua que ara exi­gei­xen mol­tes veus a Cata­lu­nya –i que, per cert, no es com­pleix ni als països on és vigent–, l’única garan­tia amb què poden comp­tar les poten­ci­als vícti­mes d’aquests casos patològics és l’acció excep­ci­o­nal de l’admi­nis­tració. Una acció que ha de dis­po­sar dels recur­sos que cal­guin. Alguns repre­sen­tants de la judi­ca­tura han pro­cla­mat aquests dies la neces­si­tat d’inver­tir en cen­tres psi­quiàtrics que recu­pe­rin l’ingrés inde­fi­nit dels paci­ents que així ho reque­rei­xin. És una pos­si­bi­li­tat. En tot cas, el que cal és que aquest debat no acabi quan la soci­e­tat s’oblidi del Vio­la­dor de la Vall d’Hebron, i que els res­sorts de la Justícia no actuïn només davant els fets con­su­mats, com ha pas­sat ara. Els pro­ble­mes estruc­tu­rals només es reso­len amb res­pos­tes estruc­tu­rals.