I també el "front espanyol"

La premsa més addicta al Par­tit Popu­lar ha rebut alar­mada la notícia del retorn de l’exmi­nis­tre José Bono. Alguns dels seus edi­to­ri­als i colum­nis­tes li exi­gei­xen que acla­reixi la seva situ­ació per­so­nal perquè van ser aquests motius els que va adduir per dei­xar la política ara fa poc més d’un any. Lite­ral­ment, Bono va afir­mar per jus­ti­fi­car la decisió: “Dimi­teixo perquè la vida és més impor­tant que la política; em dedi­caré a la meva família”. En aquell moment van ser mol­tes les veus que van afir­mar que l’opció de l’exmi­nis­tre de Defensa res­po­nia exclu­si­va­ment a les dis­crepàncies amb José Luis Rodríguez Zapa­tero en plena tra­mi­tació del nou Esta­tut de Cata­lu­nya. Bono ho va negar. Si ara torna a la política, hau­ria d’expli­car-se. Per higi­ene democràtica i per evi­tar des­gas­tar encara més la imatge d’uns polítics que són capaços de con­tra­dir-se en públic rei­te­ra­da­ment sense jus­ti­fi­cació.

El retorn de José Bono a la política amaga també una jugada de gran calat. La ter­cera en una set­mana. Rodríguez Zapa­tero va gua­nyar de llarg el debat de política gene­ral, en el qual, una vegada més, Mari­ano Rajoy va que­dar com un fanàtic incapaç de lide­rar una alter­na­tiva política cen­trada i rao­na­ble. Imme­di­a­ta­ment el pre­si­dent espa­nyol va anun­ciar una remo­de­lació del seu govern que encara va des­col·locar més l’opo­sició, amb uns fit­xat­ges –els minis­tres de Sani­tat i Cul­tura– tan polèmics com es vul­gui però vis­to­sos. Final­ment, ara Zapa­tero recu­pera el diri­gent soci­a­lista més pròxim al Par­tit Popu­lar en múscul iden­ti­tari. Ahir algun diari iden­ti­fi­cat amb el prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició escri­via que, d’aquesta manera, el pre­si­dent reforça “el seu flanc cons­ti­tu­ci­o­na­lista i espa­nyol”.

Totes les dar­re­res juga­des sobre l’esca­quer polític de Rodríguez Zapa­tero sem­blen haver estat dis­se­nya­des amb tiralínies per satis­fer sen­si­bi­li­tats dife­rents –fins i tot opo­sa­des– de l’opinió pública i l’elec­to­rat. El líder soci­a­lista ha fet ges­tos de com­pli­ci­tat amb CiU, ha acon­ten­tat el PSC amb el fit­xatge de Carme Chacón, ha seduït els sec­tors més pro­gres­sis­tes amb el nome­na­ment de Ber­nat Sòria, ara tran­quil·litza l’espa­nyo­lisme més recal­ci­trant amb Bono.... José Luis Rodríguez Zapa­tero ha pres tota la ini­ci­a­tiva en la recta pre­e­lec­to­ral.