Morlán no fa miracles

La xarxa de Roda­lies de Bar­ce­lona va tor­nar a viure ahir una jor­nada negra. El ter­cer esvo­ranc pro­vo­cat per les obres del TGV sota les vies molt a prop de l’estació de Bell­vitge i un tren ava­riat al Figaró, que va ser reti­rat després d’una hora i mitja d’espera, van ser­vir per cons­ta­tar, una vegada més, les gravíssi­mes deficiències infra­es­truc­tu­rals d’un sis­tema que no podria esme­nar ni la residència per­ma­nent de la minis­tra de Foment, Mag­da­lena Álva­rez, a Bar­ce­lona. Pot­ser els mit­jans de comu­ni­cació i l’opinió pública han anat acos­tu­mant-se a la nor­ma­li­tat de les anor­ma­li­tats de Renfe, però, en tot cas, els que no s’hi han resig­nat han estat els usu­a­ris que no tenen una altra opció. Ahir els afec­tats pels caos van tor­nar a repe­tir el rosari de pro­tes­tes i retrets que ja s’ha fet habi­tual en esta­ci­ons i anda­nes. La pro­testa és encara la seva única arma, perquè el sis­tema d’indem­nit­za­ci­ons que ha pre­vist la com­pa­nyia no com­pensa ni tan sols el dis­gust.

L’enèsima ava­ria va posar en evidència el paper galdós del secre­tari d’Estat d’Infra­es­truc­tu­res. Des que Víctor Morlán va arri­bar a Bar­ce­lona amb la pre­tensió de pren­dre les reg­nes de la crisi i es va cons­ti­tuir, el 24 d’agost, el Cen­tre Coor­di­na­dor de l’Ope­ra­tiu Fer­ro­vi­ari a Bar­ce­lona, els trens no han dei­xat de fallar. Vint ava­ries en 53 dies. El mateix mes d’agost la minis­tra Álva­rez, víctima d’un ram­pell d’eufòria indo­cu­men­tada, va anun­ciar que les coses can­vi­a­rien a par­tir del 12 de setem­bre, data en què van aca­bar els tre­balls a les vies de Roda­lies de l’Estació de Sants. Des d’aquell moment, però, la mit­jana d’ava­ries ha estat d’una cada qua­tre dies.

Perquè el pro­blema, per molt que el minis­teri de Foment digui el con­trari, no s’explica només amb les obres del TGV. Hi ha hagut massa anys de desin­versió i desídia. L’únic punt d’orgull que han exhi­bit els tre­ba­lla­dors de Roda­lies va ser la con­vo­catòria d’una vaga que n’impedís la trans­ferència a la Gene­ra­li­tat. La inca­pa­ci­tat i la incom­petència d’Adif i Renfe no han variat amb la presència de Morlán. I ahir les agres decla­ra­ci­ons dels por­ta­veus del govern i de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona anun­ci­a­ven que els cent dies de gràcia han aca­bat. Què més poden fer Foment, Renfe i Adif? Dema­nar-ne cent més?