Manuel Vital va tenir mestres

Si el paisatge de la conca del riu Besòs es mira amb la ciutat de Barcelona a l’esquena, un cop superada la Trinitat, a l’esquerra s’hi estenen els barris de Ciutat Meridiana i Torre Baró, tots dos dins del terme municipal de la capital, i a la dreta Santa Coloma de Gramenet amb els seus barris de les Oliveres i Can Franquesa, també construïts en el pendent impossible de la muntanya.

Seria qüestió de preguntar a l’equip creatiu de la pel·lícula El 47 el motiu pel qual quan es van decidir a explicar la història de la lluita veïnal de millora dels barris a través del cas del segrest d’un autobús van triar l’episodi protagonitzat per Manuel Vital el 1978 a Torre Baró descartant una història amb quasi el mateix fil argumental que cinc anys abans, l’agost del 1973, van protagonitzar, a l’altre costat del riu, un grup de dones valentes, veïnes dels barris de muntanya de Santa Coloma.

El fet és que la realitat de Torre Baró era la mateixa que es vivia a Can Franquesa o les Oliveres. Barris impossibles, construïts en uns desnivells inversemblants. Allunyats de tot, sense serveis bàsics ni transport públic, eren veïns oblidats per l’administració, que sempre contestava el mateix quan se’ls reclamava una solució als seus problemes de mobilitat; l’autobús no pot pujar pel pendent, no se’n parli més.

I va tocar als veïns demostrar que això no era cert, i ho van fer a Torre Baró capitanejats pel valent Manuel Vital, però també, i ja uns quants anys abans, ho havien fet a Santa Coloma. De l’episodi èpic protagonitzat per aquestes veïnes de Can Franquesa en va aixecar acta el butlletí número 31 de l’Agencia Popular Informativa (API), publicat el 9 de setembre del 1973. A l’apartat de lluita popular d’aquesta publicació clandestina i a la seva pàgina 10 s’informa de l’“ocupació d’un autobús”. És una informació breu, on falten alguns detalls, però reveladora d’un fet que es pot definir d’històric.

Amb el títol Las mujeres de un barrio de Santa Coloma “ocupan” un autobús, s’hi explica que l’acció la van protagonitzar un centenar de veïnes de Can Franquesa que des de la part alta del barri van baixar en manifestació fins a l’última parada del bus de la companyia TUSA, situada a la part de menys desnivell. El que perseguien les veïnes era demostrar que els vehicles sí que podien continuar carrer amunt fins a Garcilaso de la Vega, un punt elevat 120 metres sobre el nivell del mar des d’on s’albira tot el pla de Barcelona. No era cap caprici, només pretenien que el fet de tornar a casa, cansades de la feina, o carregades amb la compra, no fos un suplici.

D’aquesta manera, i segons va relatar l’API, l’1 d’agost les dones van ocupar un bus i van obligar el conductor “a continuar fins a dalt de tot, on els autobusos no arriben”. I un cop allí van mantenir “segrestat” el bus fins que va arribar la Guàrdia Civil. No es van arronsar, van mantenir l’acció de protesta i després de “discutir” amb els agents i exposar els seus motius “van retirar-se”.

L’acció havia anat precedida d’una protesta, uns dies abans, quan es va aturar un autobús, i en va necessitar de posteriors, l’any 1976 i 1977, fins que la gent del barri va aconseguir el seu propòsit. No va ser fins al maig del 1978 que Manuel Vital va imitar els veïns de l’altre costat de la vall del Besòs i va dur a terme la seva gesta.