La pau, relativa, entre CDC i UDC

Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida van arri­bar ahir un nou pacte que evita, de moment, nous con­flic­tes entre Con­vergència Democràtica i Unió Democràtica. Després dels greus enfron­ta­ments que han anat enca­de­nant-se al llarg de les dar­re­res set­ma­nes, els dos líders van esta­blir, una vegada més, les bases per asse­gu­rar-se l’esta­bi­li­tat necessària davant les pròximes elec­ci­ons. Con­vergència i Unió han refer­mat “els acords asso­lits el 23 de juliol quant a estratègia, pro­grama i desig­nació del can­di­dat per part de la comissió naci­o­nal exe­cu­tiva”. És a dir, el can­di­dat con­ti­nuarà sent Duran i Lleida, el pro­grama i l’estratègia es pac­tarà en la comissió naci­o­nal exe­cu­tiva, on Con­vergència té majo­ria, i els dos par­tits inten­ta­ran pas­sar de pun­te­tes sobre les qüesti­ons que més els ene­mis­ten, com ara la refun­dació del cata­la­nisme que impulsa Artur Mas.

Aquesta pau rela­tiva no resol, però, alguns pro­ble­mes de fons. El pri­mer con­sis­teix a obviar les diferències que han divi­dit en els dar­rers temps els dos socis de la fede­ració. I la quota de pro­ta­go­nisme que demana Josep Antoni Duran i Lleida com a can­di­dat de CiU a les gene­rals en detri­ment de la d’Artur Mas. ¿Seran capaços els dos líders i els dos par­tits de dei­xar-les de banda almenys durant els pròxims mesos? L’acord a què van arri­bar al juliol i al qual fa referència la nota d’ahir ja havia d’haver resolt aquests con­flic­tes i no ho va fer. I encara, per sobre de tot, per­sis­tirà el dubte de l’acció futura de Duran en un espai –el Congrés i els pac­tes amb el pròxim govern de l’Estat– que cons­ti­tu­eix l’únic marge polític que té ara com ara la fede­ració.

I encara queda un altre dubte. Pot­ser Con­vergència i Unió estan con­dem­na­des a sepa­rar-se política­ment, però, en tot cas, el pri­mer repte que han de superar són les pròximes elec­ci­ons. ¿Fins a quin punt la dis­puta entre els dos socis i els agres enfron­ta­ments que han pro­ta­go­nit­zat els seus diri­gents hau­ran per­ju­di­cat les seves aspi­ra­ci­ons elec­to­rals? Pot­ser el mal ja està fet. Una part dels mili­tants –fins i tot dels votants– con­ver­gents ja es mira­ven Duran i Lleida amb des­con­fiança. ¿Tot aquest epi­sodi no haurà dete­ri­o­rat encara més el crèdit polític del cap de llista de CiU?