La gran passió de Bach

Lle­git l’excel·lent arti­cle “La gran passió de Bach”, de Josep Poch Clara, al diari de diu­menge dia 6, m’ha sem­blat interes­sant mati­sar la frase que diu: “Bona part de la seva pro­ducció és música reli­gi­osa, però cal dir que és capaç de fer sen­tir l’espi­ri­tu­a­li­tat fins i tot als que som agnòstics.” Al meu enten­dre, el terme “fins i tot” iden­ti­fica un límit que en aquest cas no exis­teix, ja que tota per­sona humana té una capa­ci­tat d’esti­mar que en un o altre grau lliu­re­ment exer­ceix, al marge de si es declara cre­ient, agnòstica o atea. I per tant, dis­posa d’un fons d’espi­ri­tu­a­li­tat que tant la pot fer rebel·lar davant les injustícies com la pot emo­ci­o­nar davant de la innocència d’un infant, d’una sor­tida de sol... o de la música de Bach. No sé si aquest comen­tari pot ser con­si­de­rat d’un cre­ient, però, com en el cas de l’esti­mació, “fins i tot” la lli­ber­tat de pen­sa­ment (expres­sada amb res­pecte) ens és donada sense límits.