L’Horta d’en Capdevila

Aquest dissabte acaben els actes d’homenatge que Horta ha dedicat a Felip Capdevila i Rovira. Felip Capdevila –que m’era parent llunyà– m’havia escrit en una ocasió oferint-se per donar-me qualsevol informació sobre Horta. Em va insinuar que havia recollit abundosa documentació sobre l’antic municipi, però la modèstia de seu to no em va permetre d’imaginar l’abast del seu esforç d’investigació. Ara he sabut que amb una paciència i amb una il·lusió admirables havia aconseguit de reunir un arxiu importantíssim, gràfic i literari, sobre la història d’Horta. És de justícia, doncs, que totes les entitats socials, culturals i polítiques de l’actual barri, i el Consell del Districte dotzè de l’Ajuntament de Barcelona, hagin volgut honorar la memòria de Felip Capdevila amb una sèrie d’activitats que difonen el que ha estat i és Horta.

Avui ens costaria d’imaginar aquella Horta del segle XII, quan Guillem d’Horta va fer construir a les seves terres una torre de defensa i una capella dedicada a sant Joan Baptista. Sí, encara queden mostres de les velles masies –algunes esplèndides–, però l’aparició de l’emigració, l’augment demogràfic i els blocs de pisos que en són conseqüència han desfet l’Horta tradicional, l’Horta dels pagesos, l’Horta de les bugaderes, l’Horta de les cases d’estiueig.

És curiós que durant més de cent anys –fins a començament del segle passat– Horta fos el safareig de Barcelona, per dir-ho gràficament. Els barcelonins que tenien una certa posició econòmica feien rentar la roba de la casa a les bugaderes d’Horta, que eren molt populars. No es tractava d’un caprici, és clar, sinó d’un costum que tenia una explicació ben clara: a Horta hi havia molts pous i moltes mines d’aigua abundosa i bona, al voltant de les quals s’havia muntat una veritable indústria de rentat. Cal recordar que les robes del segle XVIII no eren com les d’avui i que la bugada era una feina lenta i delicada. Pel camí de Barcelona a Horta els carros anaven amunt i avall, traslladant roba bruta i roba ja rentada.

Aquesta estampa és una de les que dibuixaven l’Horta que Felip Capdevila no volia que quedés del tot esborrada, i de la qual són testimoni els safareigs de les cases de Can Travi, els de la Clota –un dels primers nuclis de la població–, les torretes amb dipòsits d’aigua…

La gran diversitat que presentava l’antic municipi d’Horta –que era molt extens– ha ajudat que molts barcelonins d’avui tinguin una idea imprecisa de l’Horta històrica, en la qual s’englobaven el Coll, la Peira, el Carmel, Sant Genís dels Agudells… L’Arxiu Felip Capdevila –i sobretot el caràcter cordial d’aquell home que feia de la seva devoció un apostolat que estimulava tothom– ha estat ben útil i és una font inexhaurible de notícies i evocacions.