Opinió

Tribuna

El tren a Catalunya

“Hem de planificar a 30 anys i actuar a 10. Els errors i la manca d’atenció s’han acumulat durant 30 anys.  Per criticar, cal concretar, no es tracta de desfogar-se, es tracta d’arreglar-se
“Entre Estat i Generalitat haurien de planificar 500 milions d’euros/any per al FC. És assumible. La intenció és que es planifiqui. Aquesta és una tasca tècnica, no periodística

Les roda­lies no fun­ci­o­nen, pro­blema d’inversió insu­fi­ci­ent per 30 anys i també de gestió. Renfe i Adif són ges­tors inde­pen­dents i quan hi ha incidències, sovint en roda­lies, la coor­di­nació es com­plica i la infor­mació no és àgil; l’AP-7 està col·lap­sada per cami­ons, la càrrega hau­ria d’anar més per tren; el FC a Madrid i València de mer­ca­de­ries en ample ibèric no pot tenir més de 400 metres –n’hau­ria de tenir 800–, els apar­ta­dors són curts. Les con­seqüències són una reducció de capa­ci­tat i un enca­ri­ment del ser­vei; roda­lies i regi­o­nals es fan nosa, la con­seqüència és la reducció de velo­ci­tat de regi­o­nals; només una estació ter­mi­nus a Bar­ce­lona Sagrera, no és prou; el nord i sud de Bar­ce­lona per FC no està ben comu­ni­cat, no tenim un by pass per al Vallès i ens manca un ter­cer túnel per sota de la ciu­tat, tots els trens que venen del sud cap a França pas­sen per Bar­ce­lona… Hem de pla­ni­fi­car a 30 anys i actuar a 10. Cul­par la con­se­lle­ria de la situ­ació de les roda­lies és injust, els errors i la manca d’atenció s’han acu­mu­lat durant 30 anys. Per cri­ti­car, cal con­cre­tar, no es tracta de des­fo­gar-se, es tracta d’arre­glar-se. Pro­vem-ho.

 

REGI­O­NALS i RODA­LIES. S’ha de poder infor­mar ràpida­ment de les incidències, un GPS a cada tren i pan­ta­lles infor­ma­ti­ves a totes les esta­ci­ons i als mòbils. Posar-ho en marxa és fàcil i econòmic. Si els ascen­sors de les esta­ci­ons i les esca­les no fun­ci­o­nen en un 30 o 40%, com ha dit la con­se­lle­ria, arre­glar-ho és ràpid. Tenim esta­ci­ons massa pro­pe­res, els trens de roda­lies s’atu­ren massa sovint i la velo­ci­tat mit­jana és baixa, hi ha un equi­li­bri entre el nom­bre d’esta­ci­ons i la velo­ci­tat mit­jana dels trens, s’ha de tro­bar l’òptim. El que és impor­tant és que les esta­ci­ons tin­guin a prop pàrquings perquè la gent deixi el cotxe. Si no és pos­si­ble, trans­port públic a hores punta des dels pàrquings a les esta­ci­ons. El ges­tor ha de ser únic. És així als FFCC de la Gene­ra­li­tat i fun­ci­ona. Els con­duc­tors estan en un sin­di­cat cor­po­ra­tiu, com els con­tro­la­dors aeris. Cal coor­di­nar les xar­xes, no com­par­tir la gestió; el pro­blema de com­par­tir és no saber qui mana. Ara passa. Els sin­di­cats cor­po­ra­tius fan vagues con­tra els usu­a­ris per pres­si­o­nar les empre­ses en defensa dels seus sala­ris. Apro­fi­tem que no volen tras­lla­dar-se a la nova com­pa­nyia de roda­lies. Con­trac­tem-ne de nous, si els for­mem bé poden ser millors. S’han de fer apar­ta­dors per per­me­tre que els regi­o­nals avan­cin els roda­lies. Sense el cost del ter­reny, un apar­ta­dor de 400 metres no val més de 10 mili­ons d’euros. En calen 50, el cost és assu­mi­ble, 500 mili­ons.

 

Neces­si­tem trens efi­ci­ents, s’han de reti­rar dels ajun­ta­ments les com­petències d’urba­nisme i medi ambi­ent en relació amb el FC i pas­sar-les a la Gene­ra­li­tat. Amb el par­ti­cu­la­risme és difícil resol­dre un pro­blema gene­ral. Això per­me­tria també reduir el nom­bre d’esta­ci­ons a la xarxa i situar apar­ca­ments pro­pers que fes pos­si­ble a la població entrar a Bar­ce­lona en tren i no amb cotxe. La xarxa reque­reix una inversió per millo­rar-la, senya­lit­zació, catenàries, etc., d’uns 3.000 mili­ons d’euros, pos­si­ble en 10 anys. S’estan fabri­cant nous trens que entra­ran en ser­vei al gener, en total 200.

 

AVE. Neces­si­tem una estació ter­mi­nus al sud de Bar­ce­lona. El millor emplaçament, pos­si­ble­ment a prop de l’aero­port del Prat. Amb aquesta estació i Sagrera podríem rebre més de 30 AVE dia­ris a Bar­ce­lona, l’evo­lució del trans­port a futur, quan el FC subs­ti­tuirà l’avió per distàncies infe­ri­ors a 1.000 km, ho dema­narà.  Les esta­ci­ons ter­mi­nus reque­rei­xen tallers per repa­rar i nete­jar trens. No és una infra­es­truc­tura cara, però ocupa espai, una raó més a favor de la trans­ferència a la Gene­ra­li­tat de la com­petència d’urba­nisme lli­gat al FC. Neces­si­tem un nou túnel nord-sud a Bar­ce­lona. Fet per la costa, el cost pot ser mode­rat, uns 3.000 mili­ons d’euros. És un obra a llarg ter­mini, però a pla­ni­fi­car amb temps.

 

MER­CA­DE­RIES. Cal aca­bar l’estació del port. L’espai hi és, l’antiga llera del Llo­bre­gat i la sor­tida també per empal­mar a Cas­tell­bis­bal. Neces­si­tem més esta­ci­ons de mer­ca­de­ries. Són fàcils de col·locar al ter­ri­tori perquè la ubi­cació no és crítica, però reque­rei­xen espai. El trans­port de mer­ca­de­ries al cen­tre d’Espa­nya reque­reix apar­ta­dors de 800 m, la llar­gada dels trens de mer­ca­de­ries, per dei­xar pas­sar els de pas­sat­gers. Cada 60 km és sufi­ci­ent. De Madrid a Bar­ce­lona en calen 10 i a València 5, a un cost de 20 mili­ons són 300 mili­ons, no és una obra cara ni difícil de fer, trau­ria cami­ons de la car­re­tera. Hi ha d’haver com­petència d’ope­ra­dors. Hau­rien de pla­ni­fi­car entre Estat i Gene­ra­li­tat 500 mili­ons d’euros/any per al FC. És assu­mi­ble. Això no és res més que un arti­cle de diari. La intenció és que es pla­ni­fi­qui. Aquesta és una tasca tècnica, no periodística.

(*) Per a la con­fecció d’aquest arti­cle ha estat fona­men­tal la con­tri­bució de l’engi­nyer Jaume Mon­tero.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia