Tribuna
El tren a Catalunya
Les rodalies no funcionen, problema d’inversió insuficient per 30 anys i també de gestió. Renfe i Adif són gestors independents i quan hi ha incidències, sovint en rodalies, la coordinació es complica i la informació no és àgil; l’AP-7 està col·lapsada per camions, la càrrega hauria d’anar més per tren; el FC a Madrid i València de mercaderies en ample ibèric no pot tenir més de 400 metres –n’hauria de tenir 800–, els apartadors són curts. Les conseqüències són una reducció de capacitat i un encariment del servei; rodalies i regionals es fan nosa, la conseqüència és la reducció de velocitat de regionals; només una estació terminus a Barcelona Sagrera, no és prou; el nord i sud de Barcelona per FC no està ben comunicat, no tenim un by pass per al Vallès i ens manca un tercer túnel per sota de la ciutat, tots els trens que venen del sud cap a França passen per Barcelona… Hem de planificar a 30 anys i actuar a 10. Culpar la conselleria de la situació de les rodalies és injust, els errors i la manca d’atenció s’han acumulat durant 30 anys. Per criticar, cal concretar, no es tracta de desfogar-se, es tracta d’arreglar-se. Provem-ho.
REGIONALS i RODALIES. S’ha de poder informar ràpidament de les incidències, un GPS a cada tren i pantalles informatives a totes les estacions i als mòbils. Posar-ho en marxa és fàcil i econòmic. Si els ascensors de les estacions i les escales no funcionen en un 30 o 40%, com ha dit la conselleria, arreglar-ho és ràpid. Tenim estacions massa properes, els trens de rodalies s’aturen massa sovint i la velocitat mitjana és baixa, hi ha un equilibri entre el nombre d’estacions i la velocitat mitjana dels trens, s’ha de trobar l’òptim. El que és important és que les estacions tinguin a prop pàrquings perquè la gent deixi el cotxe. Si no és possible, transport públic a hores punta des dels pàrquings a les estacions. El gestor ha de ser únic. És així als FFCC de la Generalitat i funciona. Els conductors estan en un sindicat corporatiu, com els controladors aeris. Cal coordinar les xarxes, no compartir la gestió; el problema de compartir és no saber qui mana. Ara passa. Els sindicats corporatius fan vagues contra els usuaris per pressionar les empreses en defensa dels seus salaris. Aprofitem que no volen traslladar-se a la nova companyia de rodalies. Contractem-ne de nous, si els formem bé poden ser millors. S’han de fer apartadors per permetre que els regionals avancin els rodalies. Sense el cost del terreny, un apartador de 400 metres no val més de 10 milions d’euros. En calen 50, el cost és assumible, 500 milions.
Necessitem trens eficients, s’han de retirar dels ajuntaments les competències d’urbanisme i medi ambient en relació amb el FC i passar-les a la Generalitat. Amb el particularisme és difícil resoldre un problema general. Això permetria també reduir el nombre d’estacions a la xarxa i situar aparcaments propers que fes possible a la població entrar a Barcelona en tren i no amb cotxe. La xarxa requereix una inversió per millorar-la, senyalització, catenàries, etc., d’uns 3.000 milions d’euros, possible en 10 anys. S’estan fabricant nous trens que entraran en servei al gener, en total 200.
AVE. Necessitem una estació terminus al sud de Barcelona. El millor emplaçament, possiblement a prop de l’aeroport del Prat. Amb aquesta estació i Sagrera podríem rebre més de 30 AVE diaris a Barcelona, l’evolució del transport a futur, quan el FC substituirà l’avió per distàncies inferiors a 1.000 km, ho demanarà. Les estacions terminus requereixen tallers per reparar i netejar trens. No és una infraestructura cara, però ocupa espai, una raó més a favor de la transferència a la Generalitat de la competència d’urbanisme lligat al FC. Necessitem un nou túnel nord-sud a Barcelona. Fet per la costa, el cost pot ser moderat, uns 3.000 milions d’euros. És un obra a llarg termini, però a planificar amb temps.
MERCADERIES. Cal acabar l’estació del port. L’espai hi és, l’antiga llera del Llobregat i la sortida també per empalmar a Castellbisbal. Necessitem més estacions de mercaderies. Són fàcils de col·locar al territori perquè la ubicació no és crítica, però requereixen espai. El transport de mercaderies al centre d’Espanya requereix apartadors de 800 m, la llargada dels trens de mercaderies, per deixar passar els de passatgers. Cada 60 km és suficient. De Madrid a Barcelona en calen 10 i a València 5, a un cost de 20 milions són 300 milions, no és una obra cara ni difícil de fer, trauria camions de la carretera. Hi ha d’haver competència d’operadors. Haurien de planificar entre Estat i Generalitat 500 milions d’euros/any per al FC. És assumible. Això no és res més que un article de diari. La intenció és que es planifiqui. Aquesta és una tasca tècnica, no periodística.
(*) Per a la confecció d’aquest article ha estat fonamental la contribució de l’enginyer Jaume Montero.
