De la Ganga a Alexandria

Durant molts anys, enfi­lar per la Ganga des de la Bis­bal d’Empordà tenia com a propòsit aga­far una dre­cera per arri­bar a la costa. Una funció que encara manté avui dia per a aquells con­duc­tors que no els fa man­dra res­se­guir uns quants revolts o posar a prova la seva paciència davant la plaga impe­rant dels ciclis­tes de cap de set­mana. Mal­grat que és cert que des del cotxe estant poc es poden ensu­mar no només les aro­mes del pai­satge sinó les lle­gen­des d’un ter­ri­tori que no ha estat absent de mis­te­ris, amb els seus ban­do­lers, els seus estra­per­lis­tes i altres cor­ran­des, també és veri­tat que és des del vehi­cle de qua­tre rodes quan un sent millor i amb més segu­re­tat la sen­sació de llis­car per aquest coll de les Gavar­res tot pas­se­jant-se vora dels cims del puig d’Arques i el puig d’en Ribot. Resulta, a més, que, des del desem­bre del 2021, tra­ves­sar aquesta ser­ra­lada que separa l’Empor­da­net inte­rior del mar ha tin­gut com a nou al·lici­ent arri­bar fins a la vall de Calonge com aquell qui s’atansa a les cos­tes d’Ale­xan­dria. Va ser en aquell moment quan aquesta població es va voler sig­ni­fi­car dins el ter­ri­tori obrint set lli­bre­ries d’una tacada com a reclam cul­tu­ral. Qua­tre anys després aquell des­a­fi­a­ment segueix dem­peus amb alguns can­vis i relleus des de la con­cepció ori­gi­nal, però amb l’espe­rit i l’essència intac­tes pel que fa al seu com­promís amb la màgia i el conei­xe­ment que aporta la paraula impresa. Entre les incor­po­ra­ci­ons que han apa­re­gut com a relleu de les bai­xes que van obrir el camí, des­taca d’una manera molt par­ti­cu­lar la lli­bre­ria que s’ano­mena La Fàbrica. Pocs metres qua­drats molt ben apro­fi­tats amb sor­tida a la plaça Major, on dues tau­le­tes con­vi­den a seure per com­pa­gi­nar la lec­tura amb el tast de vins, les vian­des de la terra i una bona con­versa. Una autèntica invi­tació a l’acti­vació dels sen­tits amb una magnífica amfi­tri­ona, la Lídia, que viu el seu ofici amb el conei­xe­ment i la passió que reque­reix. I dins l’esta­bli­ment, un munt de lli­bres que sonen de mera­ve­lla, escrits de, per, i amb la música com a pre­text. Autors, grups, com­po­si­tors o tes­ti­mo­nis que des de les més diver­ses pro­cedències, èpoques, tendències i estils han inten­tat posar en parau­les la remor que en forma de música deter­mina el batec i no pocs records de les nos­tres vides.