Editorial

L’equilibri es volatilitza a la Cerdanya

La Cer­da­nya és, pro­ba­ble­ment, l’exem­ple més clar a Cata­lu­nya de com el turisme acaba expul­sant la població autòctona. És un feno­men que es dona a grans ciu­tats com Bar­ce­lona o a pobles sobre­tot de la costa, però que en el cas de la Cer­da­nya afecta una comarca sen­cera. S’ha con­ver­tit en un ter­ri­tori que ha fet de les sego­nes residències i el llo­guer esta­ci­o­nal una forma de vida. I és que la marca turística és tan potent que s’ho ha aca­bat men­jant tot. Amb un patri­moni natu­ral enve­ja­ble que ha actuat d’imant per als visi­tants, acce­dir a un habi­tatge a la comarca és pràcti­ca­ment impos­si­ble per a molta gent que ha nas­cut, tre­ba­lla i vol viure a la Cer­da­nya. Per a qual­se­vol pro­pi­e­tari és més ren­di­ble econòmica­ment llo­gar casa seva per un període de temps curt que no pas plan­te­jar-se un llo­guer tra­di­ci­o­nal. El pro­blema és que aquesta pràctica s’ha estès tant que està dei­xant sense marge un mer­cat ori­en­tat a l’esta­ci­o­na­li­tat i a un poder adqui­si­tiu ele­vat. Les con­seqüències són evi­dents: la gen­tri­fi­cació, veïns que han de mar­xar a viure a comar­ques pro­pe­res com ara el Ber­guedà, pobles gai­rebé tan­cats la major part de l’any i la pèrdua d’iden­ti­tat als muni­ci­pis i, també, de mà d’obra que ha de fer llargs recor­re­guts en vehi­cle pri­vat per anar a tre­ba­llar. Sense comp­tar uns ser­veis que han d’estar dimen­si­o­nats a la població, tem­po­ral o per­ma­nent, que acu­llen els muni­ci­pis. L’equi­li­bri que hi hau­ria d’haver entre els legítims interes­sos del sec­tor turístic i el dret d’accés a l’habi­tatge dels seus veïns s’ha vola­ti­lit­zat a la Cer­da­nya.

La res­pon­sa­bi­li­tat no és atribuïble només a l’espe­cu­lació o a la intenció d’uns par­ti­cu­lars de gua­nyar uns diners. També ho és de les admi­nis­tra­ci­ons, totes en el seu grau de com­petència, que no han cui­dat les polítiques d’habi­tatge. Foca­lit­zar en un sol sec­tor l’eco­no­mia del país pro­voca que aquest agafi una deriva en què es per­ver­tei­xen ciu­tats i ter­ri­to­ris, obli­dant que es tracta de ciu­tats i de ter­ri­to­ris on la gent hi ha de poder viure. I els dife­rents indi­ca­dors fa temps que ens diuen que la situ­ació s’ha de recon­duir si no volem tenir pobles i comar­ques només de cap de set­mana o d’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia