El groc de la colza guanya terreny

Una primavera plujosa com la que gaudim aquest any ha fet revifar el verd dels camps de Ponent, que aquest any mantenen una intensitat ben saludable. I, entre tant de verd, crida l’atenció la proliferació de les taques grogues, també intenses i brillants, de la floració dels camps de colza.

El cultiu de la colza s’utilitza amb diversos propòsits. De la seva llavor se’n pot treure un oli que, amb un grau d’acidesa adient, és perfectament apte per al consum humà i forma part de la dieta habitual de moltes llars dels països atlàntics, on l’olivera no arrela amb la mateixa alegria mediterrània que ho fa aquí. A Catalunya, però, no és gaire habitual el seu ús com a condiment alimentari, en part per la memòria de la tragèdia viscuda als anys vuitanta al conjunt de l’Estat espanyol, quan es van distribuir etiquetat com si fos oli d’oliva verge unes quantitats ingents d’oli de colza d’ús industrial, prèviament acolorit per donar versemblança a l’engany, en una estafa criminal que va provocar la mort per intoxicació de 3.800 persones i seqüeles cròniques a uns quants milers més. A Catalunya, aquest cultiu s’ha dedicat sobretot a altres usos, especialment com a fórmula per complir amb la rotació de cultius que exigeix la Política Agrària Comunitària (PAC) i el seu ús per a la fabricació de biodièsel. Té al seu favor que és una planta que aprofita molt bé l’aigua disponible a la terra, i per tant es desenvolupa perfectament en secans frescos, sense la intensitat del consum d’aigua d’altres cereals més demandants. En contra, la crítica que es fa des de l’ecologisme a la contradicció que significa fabricar biodièsel per al transport de mercaderies, omplint igualment de CO2 l’atmosfera, quan els camps es podrien utilitzar per a la producció alimentària en un moment de pujades generalitzades del preu de l’alimentació a les llars.

Sigui com sigui, el groc de la colza està guanyant terreny any rere any. A les terres de Ponent, l’any 2000 la producció ocupava un miler d’hectàrees, de les quals es recollien 1.500 tones de colza. Actualment supera les sis mil hectàrees de terreny i se’n recullen més de 8.000 tones, segons les dades de l’exercici del 2023.

És sostenible, aquest cultiu? Aporta més beneficis (econòmics, socials, ambientals) que altres cereals? En un moment en què el preu de l’oli d’oliva es troba tan alt, algunes empreses s’han animat a intentar difondre les bondats alimentàries de l’oli de colza, totalment segur malgrat la mala imatge que va deixar la tragèdia criminal dels anys vuitanta. També alguns ajuntaments estan estudiant com aprofitar la bellesa del paisatge que generen, amb taques rectangulars d’una brillantor perfecta repartides entre les ondulacions del verd, per fomentar experiències turístiques com la dels fruiters. Al final, de la colza, se n’extreu tot el que es pot: des de les llavors fins a la seva foto a l’Instagram.